L'ajoblanco que vaig tastar al COURE em va deixar tan impressionada que aquesta cremeta, que tenia a pendents, no va poder esperar més. Tot i que no va ser el mateix, haig de dir que va quedar prou bé, només rectificaré la quantitat d'all, ja que vam trobar que era un pèl forta. La textura cremosa i el coloret tan blanc la fa molt especial i atractiva, no us sembla?.
INGREDIENTS:
200 gr d'ametlla crua
4 grans d'all (recomano 2)
200 gr de molla de pa
200 ml de llet
200 ml d'oli d'oliva
2 cullerades de vinagre
1 litre d'aigua molt freda
sal,
ELABORACIÓ:
Posem la molla de pa a remullar amb la llet fins que quedi ben amarada.
Si tenim temps amb un morter (jo amb túrmix...) triturem l'ametlla amb l'all i una mica de sal.
Quan tingui una consistència cremosa barregem amb la molla de pa.
Anem abocant poc a poc l'oli, el vinagre i finalment l'aigua. (podem anar posant aigua fins que adquireixi la consistència que ens agradi i el gust sigui el desitjat).
Deixar refredar a la nevera i a l'hora de servir decorar amb granets de raïm, panses...o com en el meu cas amb uns pinyonets torrats i unes gotetes d'oli.
És una de les meves cremes preferides, la trobo tan fina i gustosa... nyam!! T'ha quedat fantàstica, ideal per aquests últims dies de temperatures altes... qua avui ja sembla que fa fresca!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Con el aspecto tan bueno que tiene,y yo sin probarla...tendre que poner remedio enseguida.
ResponEliminaBesets.
Si, tienes razón, 4 dientes de ajo, picannnnnnnn.
ResponEliminaPero que rico está el ajo blanco.
Besets
Mercè! quin canvi de look el blog eh? és molt xulo així també!! ;) l'ajoblanco no l'he tastat mai i també és una de les cremes que em queden per tastar... tard o d'hora haurà d'arribar i no sembla complicat! petonets :)
ResponEliminaNo l´he tastada mai. Com bé dius amb 4 alls espantes els vampirs. La trobo molt sana per totes les propietats de l´all.
ResponEliminaJo tampoc no l'he provat mai, ja va essent hora em sembla, gràcies per la recepta! Per cert, m'agrada com has deixat el bloc, guapo guapo!
ResponEliminaGràcies amics!, realment 4 grans són masses...per una vegada que faig cas a la recepta i no a la intuïció...Gràcies també pel comentari sobre el bloc, crec que li feia falta llum i alegría,oi? Una abraçada!
ResponEliminaOstres nena, ara entenc que anesis tant liada. Quin canvi de look! M'agrada molt.
ResponEliminaQueda molt alegre. Felicitats.
Petonets.
per cert, de croasants casi no en queden...jaja
me gusta el ajoblanco y opino que tambien con dos dientes de ajo sufiente
ResponEliminabon cap de setmana
peto
Jo la faig semblant, però l'all el poso escalivat, que cru no ens agrada... Queda finíssima, oi?
ResponEliminamercè, jo també la tinc pendent des de l'any passat, quan en vaig menjar a andalusia, però encara no n'he fet, i me n'has tornat a fer venir ganes.
ResponEliminaJo no n'he fet mai, i mira que ens agraden les cremes, fredes o calentes. A veure si la faig.
ResponEliminaUn bon cambio de look.
ResponEliminaA mi si m'agrada el sabor del all. Presentat amb copetes t'ha quedat mol xulo.
Petons.
T'ha qeudat molt bé!!! a casa ens agrada molt. Està molt bo amb raïm, amb boletes de meló també o amb taquets de formatge fresc.
ResponEliminaM'agrada el canvi al bloc!
Petonets
Jo no m'he atarvit mai amb l'ajoblanco!! Pero si tu ho dius la tindré amb compte. Una baraçada
ResponEliminaAixò si que no ho se fer..: Que un plat m'agradi i saber-lo repetir a casa.... Quina enveja..!.
ResponEliminaSalut!
No n'hi fet mai i crec que tampoc l'hi menjat.
ResponEliminaTindre que provar.
Petons
No t'ho creuràs, però cada any per vacances uns amics nostres fan un sopar a base d'ajoblanco i després de 3 anys encara no m'he atrevit a tastar-lo no sé per que però això tan blanc em fa pensar amb llet i em fa certa angúnia.
ResponEliminaNo n'he menjat mai!!! però tinc pendent de fer-la.
ResponEliminaatractiu......... i delicios!!
ResponEliminaBen bo i contundent.. per fer front als refredats que ja s' acosten.
ResponElimina