Ja és dia 15 i com cada mes la Recepta del 15 ens ha fet pensar, gaudir i avui aprendre de totes les receptes de moniato que es publicaran i que ben segur en seràn un munt. La meva proposta hen estat aquestes magdalenes que tenen un coloret molt bonic i un gustet molt suau. Vaig equivocar-me amb el forn i durant molta estona només es van coure per sota, probablement per això van quedar una mica humides. Us animo a fer-les i tindreu un berenar o un esmorzar ben de tardor tot i que la climatologia sembla que ens vulgui fer romandre a l'estiu dies i dies i dies i dies....
INGREDIENTS:
200 gr de moniato cuit
150 gr de sucre
200 gr de farina
200 ml de llet
20 ml d'oli de gira-sol
1 sobre de llevat
3 ous
ELABORACIÓ:
Barregem els ingredients líquids amb una batedora (llet,oli,ous), afegim el sucre i el moniato cuit fins que quedi la massa lligada.
Finalment aboquem tamisats la farina amb el llevat.
Anem omplint les capsuletes fins a 3/4 parts de la seva capacitat i cap al forn: 180º uns 20 minuts.
Si ho volem posem una culleradeta de sucre per sobre just abans d'enfornar per fer la capa crostada típica d'algunes magdalenes.
VAGI DE GUST!
Amb aquestes magdalenes tan bufones amb aquesta forma, segur que la tardor s'atreveix a venir. Podriem fer un encanteri tot sucant magdalenes... i anar fent tu! jeje
ResponEliminaPer cert, humides segur que són boníssimes!
Petonsss
Visca Mercè!! Quina alegria veure que has publicat pel 15, i a sobre amb aquestes magdalenes tan espectaculars! Tinc moltes ganes de provar de fer-les, m'he quedat amb les ganes de cuinar amb dolç!
ResponEliminaMoltes gràcies per fer l'esforç de participar!
Petonets
Sandra
PD: si hi penses, deixa'ns l'enllaç al bloc! Merci!
quinas magdalenas mes especial típicas de tardo molt bona pinta
ResponEliminaQuina pinta!!! I sinó, amb el temps que fa, podries fer patates braves de boniato... recordes??
ResponEliminaPetonets
QUIMA
Fins avui no havia fet mai res amb moniatos, estic al·lucinant amb tot el que s'està publicant, m'apunto aquestes magdalenes. Felicitats pel teu aniversari, quin regal més xulo que t'han fet, aquesta amiga és una artista, t'ha fet igual!!!
ResponEliminaMai havia vist mgdalenes amb moniato, amb el gust dolcet que té, segur que estàn genials! Molt bona aportació :)
ResponEliminaPetons
Ostres doncs precisament t'anava a dir que la textura d eles magdalenes m'encantava. Vols dir que si les haguessis posat amb calor dalt i sot ano hagués quedat igual? M'estant venint mltes ganes de tastar-ho!!
ResponEliminaEs veuen delicioses, de debò.
Petonets!
Doncs crec que l' ensopegada t´ha sortit molt bé: humides passant xuclant!. Tenen un aspecte deliciós i m´agrada la forma de cor.
ResponEliminaQue boniques aquestes magdalenes, tant pel color com per la forma! i segur que eren bones, a mi m'agrada quan queden humides (de vegades em passa amb les de xocolata)!! mai he fet servir el moniato per fer coses dolces (a part dels panellets) però avui n'estic aprenent un munt! petonets!
ResponEliminaBet
Qué buenas! Yo también hice unas magdalenas, pero estas tuyas tienen un aspecto, como dices, de ser muy suaves.
ResponEliminaCaram Mercè quins berenars... Me'n quedo una per aquesta tarda.
ResponEliminabuenas estas magdalenas
ResponEliminapeto
Les del motlle en forma de cor queden una monada! Ideals per a un esmorzar amb el cafè amb llet.
ResponEliminaBuenas magdalenas y apropiadas en esta época en que tenemos los boniatos en abundancia en los mercados
ResponEliminaHe descubierto tu blog y me gusta lo que estas publicando, con tu permiso me quedo de seguidor.
Saludos y buen fin de semana
Nenaaaa quines madalenes. Amb un cafetó, segur que pasen com res.
ResponEliminaPetonets.
Que colorcito mas apetitoso...me encanta el boniato.
ResponEliminaBesets.
A veure si la tardó veient aquestes magnífiques magdalenes s'anima a venir.
ResponEliminaPetons
ei Mercè! vaig estar apunt de fer unes magdalenes...per sort, te les vaig deixar per tu, que et queden molt bé ;)
ResponEliminaSabia que t'agradaria el toc de xoco blanca a les mesves galetes, jeje! és que m'agrada molt!!
Una abraçada!!
Quines magdalenes tan bones amb moniato... em venen ganes de menjar-ne...
ResponEliminaMercè, la reina deles Magdalenes.
ResponEliminaHan de estar de vici.
Ara, si es que arriba la fresqueta, ve de gust fer cossetes al forn.
Me las apunto.
Petons
Hola Mercé, estimada i guapa tu
ResponEliminaquines magdalenes, OLË,...anoto la proposta
i mil petonets Susanna
Mira quines magdalenes més guapes, me les apunto, també les vull provar!!!
ResponEliminaMercè, m'apunto a esmorzar demà!! Que bones que han de ser!! :)
ResponEliminaPetons!
Què boniques aquestes madalenes. Amb aquesta forma i textura tan esponjosa jo esmorzaria a casa teva cada dia... Petonets maca!
ResponEliminaAmb les adaptacions baixes en lactosa, segur que els moniatets ensucrats de casa les devoraran.
ResponEliminaQuin bon receptari que tindrem!!! mira que el moniato ha donat per molt, eh? unes magdalenes ben bones!!
ResponEliminaHola merce;
ResponEliminaaquí me tienes a ratitos ojeando tu blog, es que no me llegan las horas del día, de verdad!!
Este sábado, estaré en Girona, no se si te va bien o no, pero me encantaría conocerte y a otros blogueros catalanes con los que mantengo contacto también.
Te dejo mi móvil y si puedes y te apetece me llamas 666 398 798 pero sin ninguna obligación vale?
Si puede ser, pues estupendo, nos conocemos y o comemos o pasamos una tarde estupenda.
Lo que tu quieras.
un beso fuerte
elena
Quina bona pinta de debó! Aquestes ens les apuntem. Ens agraden les teves idees i ens quedarem per aquí :)
ResponElimina