Serà perque la parauleta em feia gràcia?, serà perquè és temps de cireres?, serà perquè quan els he vist als blogs o revistes els he trobat molt bonics?...serà per tot plegat i perquè fa uns dies van venir a Sants uns productors de Sant Climent per a mostrar la seva joia més preuada, la cirera, que em vaig decidir a fer aquest pastís tan dolcet, seguint els ingredients de la recepta del clafoutís de peres de la Glòria de -el cafè de nit-. Espero us agradi!
INGREDIENTS:
125 ml de llet
75 g de sucre
60 g mantega fosa
2 ous sencers
100 d'ametlla pols
60 de farina
unes 30 cireres aprox.
SOM-HI:
Barregem els ingredients en l'ordre proposat (a mi m'agrada començar sempre pels ingredients líquids i continuar amb els sòlids).Posem una capa fina de la barreja al motlle (motlle de "tarta" de 22 cm).Tallem el pinyol de les cireres i en posem unes meitats,per sobre ben repartides.Cobrim amb la resta de la massa i per sobre acabem de posar-hi la resta de meitats de cirera. Enfornem a 180 º uns 40 minuts (adalt i abaix). Retirem del forn, treiem del motlle quan sigui fred i empolvorem amb sucre fi. LLEST!
A que esta bo???, a casa al meu fill gran des de la primera vegade que el vaig publicar, no sé ja quantes vegades m'ha dit de fer-lo i se'l menja tan agust...
ResponEliminaT'ha quedat molt bé
Petonets
Us heu posat tots d'acord per fer el cafloutis aquest, eh...al final l'hauré de fer jo tb! quina pinta q te mes bona...
ResponEliminaUna abraçada,
El clafoutis el vaig aprendre l'any passat en un curs de cuina i em va fascinar. Té una presència final que em resulta irresistible. Que maco t'ha quedat...felicitats :)
ResponEliminaT'ha quedat esplèndid!. El més tradicional és el de cireres però se'n van fer variacions. Vas veure el que van fer al Cuines de TV3, d'albercoc?. L'haurem d'estudiar, encara que sent del Celler de Can Roca, no cal dubtar, je, je.
ResponEliminaNeus, quan una cosa agrada a casa no cal complicar-se...a fer-lo! i si el que ho diu és el teu fill, ja ho sabem...ells manen,je,je.Gràcies pel comentari!
ResponEliminaSonia, segur que quan el facis et quedarà molt be, queda dolceeeeeet.A reveure!
Starbase, celebro que t'agradi el pastís i que el trobis bonic!,moltes gràcies!
Glòria, de fet tinc pendent el teu de peres perquè la pera per a postres dolços m'agrada molt com queda, i veient el que vas publicar ja el tenia "controlat". Una abraçada!
No n'he fet mai , crec que el d'albercoc ha de ser molt bo , però jo me l'he imaginat amb figues , encara que crec que així han de ser moltes caloríes. Però segur que ho provo.
ResponEliminaM'han agradat molt els dos canapes de l'entrada anterior , noltros hem provat la sobrassada amb altres tipus de melmelada i sempre és boníssima
Una abraçada
T'ha quedat fantàstic, m'encanten els clafoutis amb qualsevol fruita, i el de cireres queda tan maco.....
ResponEliminaPetonets
M'encanta la clafoutis i la de cireres és sens dubte la meva preferida. Llàstima que la temporada de cireres sigui tan curta... ara surten duper dolces, m'encanten!
ResponEliminaDels clafoutis m'agrada fins i tot el nom i aquest de cireres és magnific...
ResponEliminaUna abrçada
Xisca, amb figues ha de ser "extra" de tot! de gust, de textura, de calories...s'haurà de provar...M'alegro que algú que coneix la sobrassada com tú faci el comentari de la combinació amb melmelada, realment sorprenent.
ResponEliminaCarme, realment el vaig fer principalment per tan bonic com el veia en fotografíes!, a més a més és bo!a reveure.
Gemma, les cireres són irresistibles...VOLEN DE LA TAULA!
Sthilari, el nom té gràcia i el pastís també!què més podem demanar?...a reveure!
Al final hauré de fer-lo cireres,cireres, cireres.....
ResponEliminaMuas!
Les coses que aprenc mirant blocs!!! Jo no havia sentit mai la paraula CLAFOUTÍS, deu ser alguna delícia francesa. Aquest pastís t'ha quedat genial i no sembla gaire complicat. Gràcies per escriure la recepta. Me l'apunto. Molts petons!!
ResponEliminaNo n' he menjat mai, ni n' he fet. Hauré d' aprofitsr ara que és temps de cireres. T' ha quedat molt be.
ResponEliminanosaltres també n'hem fet un, el teu te una pinta excepcional. Un petó.
ResponEliminaGemma, cireres,cireres,cireres per tot arreu, soles,acompanyades, en clafoutís, melmelada...a veure si t'animes a fer-lo!
ResponEliminaMercè, jo també el vaig veure i aprendre mirant blogs!, és fantàstic compartir tantes receptes culinàries!No és gens complicat, el vaig fer mentre les nenes eren per la tarda a l'escola i ens el vam cruspir per berenar(i l'endemà).a reveure!
Anna, veuràs que és fàcil de preparar, i el resultat és bonic.Quan fas un tall i veus les cireretes pel costat fa il.lusió....gràcies pel comentari!
Cuina vermella,és el primer que faig,però en vista del resultat el faré més cops.Ara voldria provar el de pera...A reveure parella!
jaja! mira el clafoutis!! jo també crec que tenia ganes de fer-lo pel curiós nom que té, i que sempre dic malament...cafloutis, clafloutis, cafoulis...aish!
ResponEliminaT'ha quedat molt bonica!
Un altre clafoutis! Ara es veu que està de moda! ;) Molt bona pinta!
ResponEliminagemma, ja és casual que haguem fet les dues el mateix...El nom, no vindrà de: "ca-la-fotis", la cirera al pastís...JE,JE,és que els noms culinaris francesos tenen un glamour especial,oi? A reveure guapa!
ResponEliminaMarta, mira noia, ha estat casualitat... però a que són bonics? una abraçada guapa.
T'ha quedat ben maco!! i boníssim, oi? jo l'he fet de moltes fruites i sempre està bo!
ResponEliminaMira aquí el llibre de Quim Marqués
http://www.derecoquinaria.com/fichagrande.asp?ID=5514
Aquí diu La Cuina de Barcelona Marinera, en el meu La cuina de la Barceloneta, perque és antic, però es el mateix. T'agradarà!
Petonets
Maria, moltíssimes gràcies pel comentari i per l'adreça electronica. Crec que serà un bon regalet! veig que fins i tot hi ha fotografíes de la Barceloneta antiga...gràcies!
ResponEliminaCoi, i encara un altre clafoutis, em sento assetjat pels pastissos de cireres... serà qüestió de posar-me a fer-lo, perquè fa dies que ho dic i tinc unes cireres que al final marxaran caminant de casa!
ResponElimina