Ja sabeu tots com m'agrada a mi el peix, el calamar...La gràcia, entre moltes, que té el peix és que es cou ràpid i que amb qualsevol salseta, acompanyament o condiment tens un plat diferent cada cop. Amb el que tenia per la nevera vaig improvitzar aquesta cassoleta que va donar per sucar-hi pa a tota la familia. A veure si us agrada.
INGREDIENTS: 4-5 persones
puntes de calamar
1 carbassó
1 ceba tendre
1 gra d'all
3 cullerades de tomàquet ratllat
3 ous durs
1 gotet de vi negre
sal,oli,aigua
(pebrot verd si us agrada)
SOM-HI:
Treiem la barqueta del calamar i el deixem a punt de cuinar.
Tallem ben menuda la ceba, l'all i el carbassó a bocins.
Fem els 3 ous durs.
En una cassola amb un bon raig d'oli fem una mica el calamar. Quan ha agafat color hi afegim el carbassó, l'all i la ceba. Salem. Donem unes voltes i hi afegim el tomàquet. Seguidament el gotet de vi negre i un gotet d'aigua calenta,deixem reduïr una estona. Quan ja està gairebé a punt afegim els 3 ous durs tallats per la meitat a sobre.
Sensacional, aquest és el típic plat que neix sense cap glamour a priori i es converteix en un èxit de l'estiu.
ResponEliminaAquest plat és una Boooooooooooomba :)
Boníssim.
Mmmh! quin dinar més bo!
ResponEliminasegur que està deliciós, enhorabona :)
salutacions que passis un bon dia
I tant què és un plat èxit segur!!!! i sucant pà!!!!
ResponEliminaPetonets
Mercè,
ResponEliminaExcel·lent, amb allò que tenim, poca cosa de cada i fem un plat molt complert i alhora gustós.
M'ha recordat que al centre de Girona hi ha un bar-restaurant, d'aquells de fa anys, que no han evolucionat gaire. En el menú cada dia tenen calamars a la romana. Bé doncs amb les potes i aletes, fetes així amb una salseta, fan unes tapes que enamoren i el que ja és tot un clàssic per esmorzar es demanar un entrepà de potes i aletes de calamar, suquen el pa amb la mateixa salsa... Impressionant!
Després d'aquesta parrafada et torno a felicitar. Una abraçada.
starbase, graaaaaaacies!, bo de debò!
ResponEliminaLaura, merci, a mi el calamar m'agrada tant!...
Maria, a vegades sucar el pa és el millor de l'àpat,oi?
Manel, m'encanten les teves parrafades, així que sempre que vulguis!, jo també sóc d'opinar i explicar...Sempre penso, en això d'aprofitar el que tenim a la nevera, amb els pescadors que feien uns guisats,arrossos,suquets impressionants amb la resta de peixos que ningú vol i quatre patates...ummmm.A reveure!
Una mica de pa, sisplau, que vinc!
ResponEliminaAngels, je,je, potser si que estaria bé quedar un dia. Ara trio plat al teu blog!
ResponElimina