Avui va de conill. A mi, particularment m'agrada molt la carn de conill per ser gustosa i sana. Gairebé no té greix, per això és tan recomanable per a persones que fan dieta o per persones amb problemes de colesterol. Això sí, el secret del conill és fer-lo suaument per tal que la carn quedi melosa, sinó, ens pot donar un àpat avorridíssim... Així és que tenint en compte que haurem de tenir el foc més abiat baix perquè es vagi fent a poc a poc, anem per feina i som-hi!
INGREDIENTS: per a 4-5 persones
1 conill tallat a quarts
2 o 3 cebes mitjanes (a mi m'agrada la ceba tendra)
1 tomàquet gros
2 o 3 granets d'all
1 got de vi negre
un bocí de pebrot verd
xampinyons (o no...)
oli, sal, pebre
aigua calenta o caldo de verdures
SOM-HI:
Salpebrem els talls de conill i els passem per la cassola amb un bon raig d'oli i els granets d'all (també hi podem posar una fulla de llorer).
Quan són rossos, apartem els talls de conill i en aquest oli hi farem el pebrot verd ben tallat. Quan comenci a ser tou hi afegim la ceba i finalment el tomàquet a daus o ratllat, salem.
Afegim el conill a la cassola i hi aboquem el got de vi negre.
Deixem uns minutets i ja hi podem posar l'aigua o el caldo que tindrem calent. Ara és un bon moment per deixar que vagi fent ben a poc a poc a foc mig, només anem remenant de tant en tant. Deixem que faci el xup-xup entre 30-45 minuts.
Passada aquesta estona treiem els talls de conill i passem les verdures i el suc pel túrmix.
A part, si ho volem,fem uns xampinyons en una paella amb un all picadet i els afegim a la cassola.
Incorporem altre cop els talls i ho deixem fer uns 10 minuts més. Deixem reposar com més estona millor (els guisats reposats agafen millor els gustos!).
JA HO TENIM, BON PROFIT!
Ohhhhh, aquesta salseta em sembla prefecta per sucar-hi pa!!!!!
ResponEliminaM'encanta la recepta. Gràcies.
Petonets
Hola!
ResponEliminaAvui ja he vist dues receptes de conill! M'agrada molt però com a casa no li agrada a ningú.. he de menjar-lo fora! Ostres i amb la salseta per no parar de sucar-hi pa. Petonets,
Merce totalmente de acuerdo contigo con lo que dices del conejo y al contrario de la Elena en casa gusta mucho y cada semana suelo hacerlo,me apunto tu versión.
ResponEliminapeto
miquel
Magnífica salseta (per a mi sense xampis)per acompanyar una carn deliciosa com la de conill.
ResponEliminaUna abraçada
En casa el conejo nos gusta a todos,y masss..si es con salsita...te ha quedado buenisima,asi espesita como mas me gusta.
ResponEliminaMercé,la tarta de capuccino la puedes preparar como quieras,puedes sustituir la mitad de la leche por cafe espreso,o si la prefieres con cafe soluble deshaces una cucharada sopera o dos con la leche...es mejor que lo pruebes y asi lo haces a tu gusto si quieres mas fuerte o mas suave...en cuanto al chocolate yo si que se lo pondria por que me gusta muchisimo como queda con el cafe,pero eso ya es cuenta tuya....la cobertura de chocolate esta divina, a mi me encanto y la pienso repetir mas veces,y en cuanto al corte,lo hago con un cuchillo jamonero que lo tengo bien afilado...limpialo despues de cada corte,asi no arrastra el chocolate y queda bien bonito para la foto....espero haberte ayudado.
Besets.
Molt be.... aixi m'agrada que ja posis el pa... per sucar ...
ResponEliminaque sempre ens descuidem el pa i després no podem sucar-hi.
A mi el conill amb cargols o amn all i oli a la brasa m'agrada moltisim.
un petonet
Que bo aquest conill!! Jo no hi posaria xampinyons però hi sucaria pa al suquet.
ResponEliminaA nosaltres no ens agrada gaire el conill, això d'escurar ens fa molta mandra, tot i que amb aquesta salseta i un tros de pa no m'hi podria resistir. Fins demà
ResponEliminaMercè,
ResponEliminaQuan surto de casa si a la carta veig conill o bacallà ja no miro res més. Aquesta recepta feta en la forma tradicional té l'èxit garantit. Com molt bé expliques el secret és no tenir pressa, que vagi fent. Boníssima.
Quina pinta Mercè, quina pinta!! M'encanta el conill però amb el Xavi no en faig mai, jejeje Li he de demanar a ma mare que me'n faci algun dia per dinar!
ResponEliminaPetonets!
Sandra
Avui passo només per saludar-te, el conill no el menjo i segurament està molt bo, però vam tenir un com a mascota.
ResponEliminaPetons.
El mes important es la xup-xup.
ResponEliminaRecepte de sempre, que triunfa.
Petonets
ISABEL
que n'és de bo, el conill, oi? veig que has pensat a posar-hi un tros de pa, que no pot pas faltar-hi!
ResponEliminaMe gusta el conejo,hasta solo a la plancha,y mira que tiene detractores,y encuentro su carne deliciosa y ya así guisado aún más tierno y sabroso.me gusta Mercè.
ResponEliminaUn beso
A casa el conill rien de rien. Així que haig d'esperar a estar algun dia en solitari per a donar-me el gust. I com triga tant, normalment em faig un arrosset de conill que el trobo una cosa escandalosa.
ResponEliminaAquesta proposta de guisadet també té moooolt bona pinta, i tant! :)
Això de posar el pa en el plat em sembla un detall excel·lent perquè aquesta salsa té un color brutal! A casa sí que ens agrada el conill, cuinat amb vi negre ha de quedar molt gustós, oi que no m'equivoco?
ResponEliminaAquest si que és del meu gust.... El conill m'agrada de totes maneres... i a la brasa tb, tot i que és l'opció senzill... Salut!.
ResponEliminaQue de bonnes choses ici:) Bon mardi à toi!!xxx
ResponElimina