Penso en receptes de carn...i cap és per a mi millor que el FRICANDÓ!, així, amb majúscules, perquè és un plat típic i tradicional dels que ens podem sentir més orgullosos. Només alguns plats semblants com la vedella amb bolets estarien, per a mi, a l'alçada d'aquest plat. També és veritat que a cada casa hi ha algún truc, ingredient, picada, tomàquet o no, forma de cuinar-lo...que en fa un plat adaptat a cada familia. Ni jo el faig exactament igual que la mare ni la meva veïna el deu fer exactament com jo... Us proposo que cadascú digui la seva "fórmula secreta"!. Jo us ofereixo la meva, espero us agradi.
INGREDIENTS: (per a unes 6 persones)
1 kg de carn de vedella (tapa plana o la que us aconselli el carnisser per a fricandó)
2 pastanagues
300 gr de caba tendre
50 gr de moixernons
1 got de vi blanc
3 granets d'all
2 fulletes de llorer o branquilló d'herbes preparat
farina
oli, sal i pebre
SOM-HI:
Posem els moixernons en remull unes 2 hores.
Salpebrem els talls de vedella i els enfarinem lleugerament.
En una cassola amb un bon raig d'oli hi posem els grans d'all, el llorer i els talls de carn que daurarem per banda i banda lleugerament. Els treiem i reservem.
En aquest mateix oli farem la ceba ben picadeta i la pastanaga. Quan està ben tovet hi afegim el got de vi i els talls de carn.
Deixem coure una estoneta i hi aboquem aigua calentona o brou de carn just que cobreixi els talls i deixem que cogui tot junt aproximadament 45 minuts-1 hora fins que la carn quedi ben tendre.
Retirem un moment la carn i triturem la salsa amb el túrmix que quedi fina. Tornem la carn a la cassola i afegim els moixernons i una mica de l'aigua que porta tot l'aroma dels bolets. Deixem coure uns 5 minuts més i deixem reposar.
*Aquest plat és dels que està més bo fet d'un dia per l'altre!, sinó, deixem reposar el màxim de temps abans de cruspir-lo!
SALUT!, i no oblideu el bon pa a taula per sucar...
Hola guapa tu
ResponEliminaes com dius un plat de 10, jo li agafeixo al final unas patates tallades a quadrets que he fregit abans...es com agrada a casa
mil petonets Susanna
Ai, com m'agrada el frincandó i que poc en menjo!! A casa de tota la vida una picada amb fruits secs i una mica de xocolata negra, negra que dóna un gustet i una brillantor a la salsa espectaculars!!
ResponEliminaPerò del teu me'n menjaria dos plats!
Petonets
Sandra
A quina hora venim a dinar?????
ResponEliminaM'encanta el fricandó pero jo, em sembla que no l'he cuinat mai. Sempre el fa la meva mare i no se ni com.... (quina mala cuinera,no?) jaja.
Petonets.
Mira, jo no li poso herbes, pero li faig una picada cap al final de la cocció...
ResponEliminaPetons,
Boníssim!!! jo ho faig com tu, nomès que paso la carn per farina abans de fregir-la i li faig la picada amb un tros de pa fregit, amb l'oli d'haver fregit la carn, unes ametlles, uns pinyons, julivert i all. Lo de posar l'aigua de remullar els moixernos ho vaig aprendre d'en José Andrés, es veritat que li dona més aroma!
ResponEliminaPetonets
Mira que és casualitat... Just avui menjarem fricandó i ja el vaig deixar fet ahir. Pràcticament com el teu, amb l'única diferència de posar una picada. Bon profit...!!
ResponEliminaAi, sí! Tens tanta raó! El ficandó és boníssim. Jo l'associo a l'àpat del dia de Reis... imagina't si el trobo de categoria! petons
ResponEliminaJo també em declaro fan del fricandó o "flicandó" com en deia la meva àvia Maria. Per a mi és el plat estrella per a un diumenge de tardor o hivern!
ResponEliminaFins aviat!
Anna
un bon plat i que es britat yo fai una mica diferen yo hi ficu dos o tes bastons de canella a i a de aqueste salse quan ya esta le badella el lan dema se fa un arros mot vo no cal ficari ni car
ResponEliminaEncara que em fa una mica de vergonya... no l'he fet mai.
ResponEliminaMuas!
Hola,
ResponEliminaVisca el frincandó! El millor plat de carn del món. M'encanta, m'encanta, m'encanta
Petons
Què bo és el fricando, a casa els encanta! aquest per a sucar-hi pa!!
ResponEliminaTens molta raó el fricandó es un plat de tota la vida però que sempre esta bo
ResponEliminaPetons
Un plato riquisimo...para mojar pan sin parar.
ResponEliminaBesets.
Cada casa té la seva recepta particular i totes són igual de bones. Per mi, el secret sempre està en una bona picada, oi?
ResponEliminaTan tradicional, tan nostre i tant requetebó.
ResponEliminaun plato muy bueno siempre y que cada uno hacemos diferente pero lo esencial es siempre igual.Yo lo hago igual que tu pero sin la zanahorias y el laurel,hierbas si.
ResponEliminabona nit
peto
Per mi també és el meu plat preferit, jo faig la recepta de la meva Àvia, xup-xup durant 3 hores!!
ResponEliminaMercè,
ResponEliminaL'has explicat de meravella. Tens raó que hi podem fer alguna variació, però aquesta és la base. També estic totalment d'acord que a l'endemà encara està millor.
Una abraçada.