Finalment ho he fet!, he fet pa!, de fet HEM fet pa amb la Bet i ens ho hem passat pipa!. Estem tan contentes del resultat com de l'estona que hem passat juntes remenant farina i sobretot "apallissant" la massa... haurieu de veure la Bet com es barallava amb la pasta i li començava a donar cops contra el marbre...una descàrrega total!.
El seguiment de la recepta el vam fer a partir d'una classe amb David Lienas. Vam dividir la massa en dues parts i a una li vam afegir olives.
INGREDIENTS:
250 gr de farina de força
15 gr de llevat
125 d'aigua
15 g d'oli
5 gr de sal
2,5 gr de sucre
un grapat d'olives negres
sèsam i llavors de gallaret (rosella)
SOM-HI:
Barregem el llevat amb l'aigua i es dissol. Barregem els elements secs: la sal i la farina (se li pot afegir una mica de sucre perquè el pa quedi brillant i el llevat fermenti abans. Normalment el doble de la quantitat de sal).
Ajuntem els secs amb el llevat diluït i es treballa la massa. La massa ha de treballar-se molt per tal que el gluten de la farina es desenvolupi i la massa sigui elàstica, així després de pujar no baixarà. A més a més, com més treballem la massa més dur quedarà per fora.
Separem la massa en dues meitats i en una d'elles hi afegim un grapat d'olives negres a bocins.
Deixem reposar la massa durant 1 h sense enfarinar, en un lloc temperat (entre 30-35º) per afavorir que el llevat actúi i llevi. Taparem la massa amb un drap o paper film per evitar que l'aire entri en contacte i malmeti el llevat.
Un cop fermentada la massa pastem una mica perquè deixi anar l'aire. Donem forma al pa i deixem fermentar un altre cop durant un quart d'hora.
Amb aquesta segona fermentació el pa queda més estovat.
Pintem per sobre amb ou amb cura perquè quedi brillant.
En un dels pans hi hem empolsegat una mca de farina al damunt perquè tingui un aspecte més rústic i a l'altre li hem afegit el sèsam i les llavors.
Coem al forn entre 220 i 250º al principi. Després de 5 minuts baixem la temperatura uns 30º.
Quan veiem que són dauradets per sobre ja els tenim!. Comprovarem que al picar-los sona a vuit perquè estan ben cuïts.
Merce tenen una pinta molt bona...ahhh felicita a la Bet...es molt maco que de petita ja li agradi la cuina...
ResponEliminapetonetsl
La Bet acabarà sent una gran cuinera, o una gran fornera, je je je... Us ha quedat sensacional! El pa d'olives és un dels meus preferits ;)
ResponEliminaAmb una fornera així segur que el pa surt boníssim. Pa d'olives m'hauré de decidir
ResponEliminaQuè bonics us han quedat!! Jo també tinc la recepta del David Lienas dels panets!! :P Els va fer a la mateixa sessió que la massa de pizza i coca de recapte, oi? :P
ResponEliminaMolts petoents per totes dues!!
Quina ajundana que t'has buscat!!! No m'extranya que us quedessin tant bons... petons gastronómics
ResponEliminajooolines con la Bet,apunta maneras....felicitaciones pequeña,un pan excelente,ole y oooolé ;))
ResponEliminaUn besote
La meva tb queda esgotada quan fem pa....va la mar de be! i despres si surt el pa bo, ni te cuento...
ResponEliminaUn abraçada,
Quina carona d´alegria que té, i es que es disfruta tant fent pa, sobre tot la canalla i si veuen aquests resultats tant bons més encara.
ResponEliminaha estat un plaer la visita , dfins ben aviat.
mai
Quins pans més "guapos"!!! us han quedat xulíssims!!! Felicita a la bet és tota una fornera, je, je. Un petó
ResponEliminaArtisteeeeeees, que sou unes artisteeeees!. Amb la cara de concentració que fa la Bet, els pans havien de sortir bé per força!. M'hauria agradat veure-la "apallissant" la massa, je, je.
ResponEliminaHauré de venir a casa vostra per veure com la Bet pasta el pa, sóc dolentíssima pastant!! Jo cada vegada que ho he intentat m'ha quedat dur. Felicitats!
ResponEliminaYo quiero una ayudanta así. Madre que atención y pasión pone en la tarea.
ResponEliminaAparte de esto, los dos panes tienen una pinta... ay, para comerselos los dos en una sentada.
Besets
Sou unes autèntiques cracks!! Us ha quedat uns pans fantàstics, de debó! Ara mateix n'agafaria un trosset... del d'olives! Nyam, nyam!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Quins pans mes xulos!!
ResponEliminaTan com les dues forneres.
Us a quedat fantàstic.
Aquesta vegada potser m'animo.
Mai i fet pa.
Te la copiaré.
Per cert, quan pintes amb ou, es sencer o no-mes el rovell.
Petonets per les dues.
ISABEL
Caram quins pans i quines forneres!! Segur que heu disfrutat de valent fent-lo i menjant-lo!
ResponEliminaFelicitats a les dues per aquests dos pans! Quines fotos més divertides.. ja es veu ja com de bé s'ho va passar. És molt divertit fer pa eh? Petonets
ResponEliminaQue maca la Bet fent el pa, us ha quedat un pa de lluïment amb aquestes llavors que li donen color! Ara ja no parareu de fer-ne!
ResponEliminaUs han quedat dos pans espectacularment bons, per mi una llesca de cada.
ResponEliminaFelicita a la Bet que es molt guapa i una bona fornera.
Petons.
Felicitats pels pans!!!!!!
ResponEliminaUs han quedat fantàstics.
Una abraçada ben forta
A - A - A
Amb aquests pans que us han quedat, no m’estranya la cara de concentració i felicitat de la Bet i la de la mare per que no la veiem jejeje
ResponEliminaEl dia que vaig fer uns panets i varen quedar bons va ser fantàstic, gairebé no m’ho creia
Petons
Deliciós pa d´olives...la teva filla té dots de cuinera, se la veu molt concentrada i posada en el seu paper. Fa la mateixa cara de satisfacció quan veu el resultat que jo...de fet sóc una mica pallassa.
ResponEliminaEl pa d´olives m´encanta per acompanyar i pessigar en qualsevol moment
Ostres, doncs si, crec que aquesta nena ja apunta maneres, serà una gran cuinera com la seva mare! Us han quedat genials!
ResponEliminaUna abraçada!
Vaya pan mas chulo que ha preparado tu niña.... y me parece que no sera el ultimo,hacer pan engancha,viendo el resultado y la maña que pone....cualquier dia repite.
ResponEliminaBesets.
Moltes gràcies a tots!, la Bet ha llegit tots els comentaris i l'heu fet sentir com una reina!, ella també em diu que us doni les gràcies. Veritablement no em cansaré mai de dir com és de divertit i satisfactori fer cuina amb els nens. Començant per una cosa tan elemental (i no pas fàcil) com el pa o seguint amb una presentació espectacular d'un plat, o fent uns macarrons, o arrebossant... Val la pena passar una estona amb ells a la cuina!. Moltes gràcies altre cop a tots!
ResponEliminaque maravillas las fotos de la niña con el pan, así es como se les educa para que adoren la cocina y den sus primeros pasos
ResponEliminabesos
Arribo tard potser, però també vull felicitar a la Bet per ajudar la mare a fer pa. El millor de tot, per mi, cada vegada que hem fet pa, és menjar-se'l quan encara està calent amb oli, sal i pebre. Mmmm!
ResponEliminaBienvenidas al club de los panaderos/as/blogers un par de panes como estos echos a dos manos y con la ayuda de la Bet imposible fallar, felicidades a las dos por el pan por lo bien que os lo pasais haciendolo y no veas comiendolo
ResponEliminapeto
miquel
Hola guapa tu
ResponEliminai que bo que queda fet a casa, i que divertit es fer pa,...i que ve se ho passa la mainada , i els grans també,...je,je
et doncs de 10 punts, i mil petonets Susanna
Eixa Bet es una cuinera de categoría! ha preparat un pa bonísim! i en les olives deu d'estar de vici
ResponEliminaAixò de fer pa, sempre m'ha fet il·lusió, però degut a ser "curt de famila".. :)... i tb a que a casa mai tinc pa a la taula (el que no vol dir que al restaurant no en deixo ni una engruna) m'ha fet sempre tirar-me enrera. Salut!.
ResponEliminaQuins pans més bonics! I quina fornera més professional! Al final m'ahuré de comprar la panificadora...
ResponEliminaPetons!
La Taula d'en Bernat
Mercè, quins pans més bons que heu fet!! A la Bet se la veu ben contenta preparant el pa! :)
ResponEliminaPetons!
Quins pans més xulos!!! la Bet serà una bona cuinera, com sa mare!!!
ResponEliminaPetonets
A més que us ho vau passar tan bé us han quedat molt i molt bonics. Em recorda quan les meves filles eren petites i els agradava fer coses a la cuina, ara ja ni s' hi acosten .
ResponEliminaGràcies altre cop a tots!, la veritat és que ara que ja hem començat a fer-ne en farem de totes mides i farcits!A reveure!
ResponEliminaNo sé perquè, però de tot el què cuino, la satisfacció més gran és quan trec del forn un pa recent fet! Ideal perquè els nens entrin a la cuina.
ResponEliminaAquests han quedat espectaculars!
merce que suelta se la ve a la Bet a la cuina eh? i estic segura que se lo ha passat tant be o més que tu mateixa! a ver si me animo con el pan que le tengo tanto miedo...
ResponEliminaMarta, tens raó, és de les coses que més satisfacció donen!
ResponEliminaAstrid, com pot ser?, però si a tú no hi ha res que se't resisteixi!, si t'hi poses, amb la teva traça et sortirà tan o més bé que el pintxo més complicat que has fet!