Us heu parat mai a pensar com feu coses rutinàries a la cuina, sempre de la mateixa manera?, i per què?, potser perquè sempre ho heu fet així i prou!, potser per alguna raó molt clara que ens podrieu explicar!.
Hi ha coses senzilles que semblen formar part de certs costums automatitzats que crec seria divertit parar-nos un moment a pensar per què ho fem així i veure com ho fan altres amics blocaires, anònims i visitants.
Si us sembla bé, podriem "llençar" una qüestió a l'aire cada primer de mes i poder compartir els nostres comentaris. Crec que al mon blocaire pot ser curiós conèixer experiències, rutines i maneres de fer a la cuina.
Us proposo aquesta: EL PA AMB TOMÀQUET -la sal, abans o després de l'oli?, per què?, (com feu normalment el pa amb tomàquet?) Marylou, estem tots esperant el teu comentari que per alguna cosa el teu bloc es diu així: PA AMB TOMÀQUET!.M'agradaria molt que deixessiu el vostre comentari!
Començo jo mateixa... Agafo el tomàquet madur (mai ratllat)... i l'escampo pel pa. Després hi poso la sal i finalment l'oli. Crec que si poso la sal amb l'oli a la llesca em pot quedar grumollada. Ah!, l'oli del millor que poguem tenir, i el pa preferiblement de pagès! ummmmm....
I TÚ, COM HO FAS?
Jo el faig com tu... però estic per aprendre.. :). No pots imaginar la il·lusió que em fa, posar el primer comentari... q sempre vaig tard... :)
ResponEliminaUuuuoooo Mercè! Així m'agrada, noves iniciatives per compartir!!
ResponEliminaDoncs jo, com tu, el faig amb un bon tomàquet de sucar, després l'oli del bo, bo... i finalment la sal! Però moltes vegades sense sal, perquè mon pare és hipertens i ens vam acostumar a no posar-ne! jeje
Petonets!
Sandra
Molt bé Mercè!!!!!!! M'encanta això! Jo igual, primer el tomàquet (també mai ratllat)l'oli i després la sal. Ara bé, si no em veu el meu marit o ho fa ell, que primer la sal i després l'oli. és una lluita constant.. i quan ens ho pregutem el per què? doncs la resposat sempre és : per costum!! Petonets!!!
ResponEliminaDoncs a mi em passa co a l'Eri, jo primer posso el tomàquet sens dubte mai ratllat, després un bo rajolet d'oli i per ùltim la sal, en canvi el meu home primer la sal i després l'oli.
ResponEliminaJo posso la sal l'ùltim perque trobo que si li cau el oli per sobre no trobes aquest puntet de cruixent.
Apa ja he ficat la meva cullerada.
Molt bona idea Merçè.
Muas!
Si són torrades, mai està de més refregar-hi un all.
ResponEliminaPer sucar el tomàquet, començo per la part de la crosta, que fa sortir més suc i el reparteixo. Optimitzo el tomàquet.
Només hi poso sal, i no gaire, si he de menjar la llesca sense complements.
Quan hi he posat l'oli, m'agrada refregar dues llesques o la mateixa plegada per la meitat.
Cadascú amb les seves manies...
Suco el tomàquet al pa, tampoc el ratllo, posso sempre oli d'oliva bo, però em salto la sal perque el meu marit té una mica d'hipertensió i a casa ja ens em acostumat a menjar tots sense sal o molt poca, per aixó no t'extranyi veure una recepta meva i que m'oblidi de posar la sal.
ResponEliminaPetons.
Si el que volem es obtenir un repartiment homogeni de la sal, hem de posar-la abans de l'oli ja que la sal es dissol en medi acuòs (el tomàquet) i no ho fa en medi greixòs (l'oli).
ResponEliminaDe forma que si el posem abans de l'oli afavorim que es disolgui i reparteixi millor que si la posem al final on quedarà 'surant' a l'oli i ja no es disoldrà encara que rebreguem el pà per a repartir una mica l'oli.
Vaja, perdò per el totxo... :-P
M'agrada aquesta iniciativa teva . Au idò, com ho faig jo? Primer de tot agafo pa moreno que li deim per aqui ( no és el mateix amb pa blanc) , després agafo l'all i el frego pel pa ( una miqueta) després la tomàtiga de ramallet( les millors per fer el pa amb oli ) i li frego per tot el pa que queda ben amarat de tomàtiga , una miqueta de sal i després un bon raig d'oli d'oliva , quan millor és l'oli millor és el pa amb oli. I després li escau molt el fonoll marí o unes bones olives trencades. Així ho faig jo, perquè no ho sabria explicar. Una abraçada
ResponEliminaDoncs jo, si el pa amb tomàquet és per als de no hi poso sal mai, coses de família! Però si tinc convidats sí, abans de l'oli! Ara bé, a casa meva hi ha una condició indispensable: el tomàquet ha de ser de penjar i ben tovet!
ResponEliminaPer al·lusions!!!!!
ResponEliminaA casa comprem tomàquets de penjar "tomacons" i el fem com diu el meu admirat Vázquez Montabán:
Pan tierno pero reposado; tomates maduros; aceite; sal.
Las rebanadas de pan ancho campesino, esponjoso, preferible de un día para otro.
Los tomates, maduros, abiertos por la mitad y frotados sobre el pan, donde dejan las semillas, el agüilla y la pulpa desgajada de la piel gracias a los cantos de la corteza.
Espolvorear con sal bien repartida y seca.
Un chorrito de aceite a lo largo de toda la rebanada.
Apretar el pan con los dedos en los cantos y luego soltarlo para que el aceite y el agüilla del tomate se esparzan a sus anchas.
Hay muchas variantes. A destacar la del pan previamente tostado, sobre el que se frota un ajo y luego se realiza el ritual del tomate descrito en la receta.
Manuel Vázquez Montalbán
No obstant això... jo NO LI POSO SAL!!!!!!
Petonets
Doncs poca cosa puc dir...ho faig igualet que tu...tomàquet (maduret), sal i oli del bo.....bufff quina gana m'esta entrant....
ResponEliminapeeetons
Per costum sempre hi poso el tomàquet, després la sal i després l´oli...perquè en les amanides sempre hi poso primer la sal, després el vinagre que fa de contrast i després l´oli...
ResponEliminaYo lo hago como dice la Marylou estilo Vázquez Montabán y tampoco le pongo sal y lo hago asi tanto en pan normal preferiblemente mio (como el de hoy en mi blog) y igualmente si es pan tostado.
ResponEliminaAh, buena idea la que has tenido.
un peto
miquel
Doncs jo sóc de els que prefereix torrar el pa i fregar-lo amb un allet abans de sucar, però si la situació no ho permet.... suco ben sucat i per últim un rajolí d'oli. Això sí, mai hi tiro sal.
ResponEliminapetonsss ;)
Puix jo el ratlle! ma mare ho fea així i jo també. Ho ratlle tot, li fique la sal i l'oli a un bol chicotet i en una cullereta ho fique per damunt del pa.
ResponElimina¿Perquè no se ratlla? ¿Canvía molt el sabor? gràcies
Caram, crec que no he parat mai atenció sobre això... dona, primer el tomàquet, és clar, però l'ordre de la sal i de l'oli el deixo a l'atzar, je je je...
ResponEliminaDoncs ara que ho dius, hi ha vegades que poso primer la sal i altres l'oli, això sí, res de tomàquet ratllat, un bon pa i un millor oli.
ResponEliminaPetonets
Sóc de les que primer suca el pa, posa un bon raig d'oli d'oliva verge i un polsim de sal al final. Per què la sal al final? Perquè si primer hi poso la sal al ser generosa amb el raig d'oli, aquest se l'emporta. Manies familiars? No ho sé...
ResponEliminaBueno,porlo que veo yo lo hago diferente,no es que no me guste hacerlo asi...que lo hago cuando desayuno sola en casa,pero normal mente,mis cuatro hobres 2 hijos,el marido y mi padre,se comen cantidades indrustialen de tomate,asi que hago un bol y pongo el tomate,la sal un ajo picado y un buen chorro de haceite y ellos mismos se sirven y repiten todas las veces que quieren...esta es mi forma.
ResponEliminaBesets.
doncs com tothom, jo també tinc tomàquets dels penjats, que el té la sogre a l'hort, i no hi poso mai sal tot i que el meu home si que en posa.
ResponEliminai com han dit, si és una torrada de pagès, primer all, després tomàquet i després oli...
Yo restrege la tomaca en el pa, despres la sal y el oli.
ResponEliminaBesets
Jo agafo el tomàquet madur i el frego pel pa, a continuació un bon rajolí d'oli, del bo i després una mica de sal!
ResponEliminaFins aviat!
Nosaltres: Pa de pagès, tomàquet de penjar, sal i per últim l'oli.
ResponEliminaAh! i molt important les llesques sucades per les DUES BANDES!!!!!
Jo primer frego el pa amb un tomàquet madur, després la sal (si és que en poso) i ho acabo amb un bon rajolí d'oli.
ResponEliminaMercè: Quina bona pensada!
ResponEliminaJo el pa amb tomàquet, casi sempre el faig amb pa de pagès (si es de poble millor).
Frego el tomàquet, casi sempre tomàquet de penjar i seguidament l'oli, amb el pa amb tomàquet m'agrada sentir el gust del oli i si ting, posso oli verge, mai posso sal.
Es tamb bó!!!!!!!
Petonets
Unes bones llesques de pa fregades amb tomàquet de penjar, ben vermell, a continuació la sal i després l'oli. I el que faig és que encaro les llesques de dues en dues, per tal que la molla quedi ben xupadeta d'oli.
ResponEliminaUna bona iniciativa, segur que aprendrem un munt de coses!.
CARAM!, estic molt contenta!, està clar que a tots ens agrada dir la nostra,oi?, i el més important, estem aprenent i observant formes de fer ben interessants.Fins i tot l'Starbase ens ha donat una resposta científica claríssima! (gràcies oscar). Jo em quedo amb una colla de coses de les que m'heu explicat i acabo de conèixer coses noves com el fonoll marí o el concepte "optimitzar" el tomàquet que m'ha agradat molt. També hi ha qui com deia al principi no s'ha fixat si posa primer la sal o l'oli...ja,ja...
ResponEliminaPel que veig hi ha algunes coses clares:
- l'ordre de la sal i l'oli és completament arbitrari. Cadascú té la seva manera de fer-ho.
- Sou molts els qui NO poseu sal al pa amb tomàquet.
- El tomàquet de penjar és el que "triomfa".
- Alguns feu una barreja de tomàquet ratllat i fins i tot amb allet i l'oli.
- El pa torrat, primer un all!, després...
- El pa idoni per a fer-lo sembla ser el de pagès.
- Hi ha qui el fa per les dues cares!
- Un bon oli és important.
- Alguns de vosaltres també junteu les dues llesques un cop fetes.
- Hi ha qui s'"encomana" a Vazquez Montalbán, ja,ja, molt bona Marylou!
- LA MÉS IMPORTANT: HEU PARTICIPAT D'UN DIVERTIMENT I M'HA FET MOLTA IL.LUSIÓ QUE HI DEIXESSIU EL VOSTRE COMENTARI I LA VOSTRA EXPERIÈNCIA. MOLTES GRÀCIES!
Me parece una buena idea.
ResponEliminayo pongo la sal antes del aceite y encima del tomate. Lo hago para que el tomate absorba la sal y que el aceite mantenga su propio sabor sin verse adulterado por la sal.
Me encanta la idea
Besos
Umm....després de tant pa amb tomàquet, tindré que portar el pernil.
ResponEliminaun petonet
Un bon pa, tomàquets de mata que suquen mooolt bé i un raig d'oli... i no poso sal, pq sóc de les que s'oblida de la sal i amb el temps m'hi acostumat a menjar.ne sense sal...jajajaj el pa eh!!!!
Arribo una mica tard, però per el Miquel pa de pagès sucat amb tomàquets de penjar, sal i un bon oli, per mi pa de baguet sucat amb tomàquet de penjar també sense sal i també un bon oli, dues versions a la mateixa taula.
ResponEliminaPetons
No arribeu tard!, seguiu deixant els vostres comentaris que com més en tinguem millor! passeu, passeu!
ResponEliminaJo poso primer l'oli i després la sal. Però perquè m'agrada notar el crec crec de la sal!
ResponEliminaSi el pa és de pagès millor que millor. I si és torrat abans de la tomata hi freguem un xic d'all.
Hola Mercè! Doncs jo també sóc de les que prefereix un bon pa torrat, i si és a una llar de foc molt millor!
ResponEliminaPrimer la sal i després un raig d'oli de molt bona qualitat (1a premsada en fred i ecològic, ja em coneixes!).
M'encanta la iniciativa (però se't gira feina eh!??!)
Som-hi nois, que als blocaires ens agrada compartir coses!!
ResponEliminaJo, estimada, el faig com tu. exactament. Només amb una diferència i no em preguntis per què, perquè no ho sé: si posa escates de sal (tipus maldon) en comptes de sal fina, la posa després de l'oli...
No hi havia pensat mai i ara que ho veig, no ho acabo d'entendre... Potser perquè vull que es vegin les escates de sal, que trobo molt boniques?
I l'oli, del Maestrat o de l'Empordà! Je!
la veritat és que l'ordre sal / oli, oli / sal....lo que enxampo primer .... i en un tast a cegues, no se si seria capaç de reconeixer en quin ordre estan ... seria una bona idea per una d'aquestes trobades ....
ResponEliminauna abraçada
Has tingut una bona idea si prime xuca el pa oli del bo i la sal i el qui li agradi refregari un ai
ResponEliminaMercé, jo pose la sal damunt de l´oli, m´agrada trobar-me els granets de sal i notar com es fesfan a la boca.
ResponEliminaSi tinc un bon pà, li pose també una bona sal, m´agraden totes, en especial la Flor de Sal, Maldon o les Sals del Mon.
Bon Carnaval
A casa mai posem sal al pa amb tomaquet. Els tomaquets que van més bé en planten els meus pares i se'ns guarden quasi fins la propera temporada. I l' oli, que sigui ben bo!
ResponEliminaPa amb tomàquet.....a l'empordà i sobretot a pages.....PA AMB TOMATA!!! Tomàquets de penjar... i si són de l'hort de casa, millor!!. Oli? del millor, del nostre olivar ( varietat argudell, molt arrelada a l'Empordà) i sal....doncs sense sal....normalment el pa amb tomata el mengem amb embotits ( que ja en porten de sal i molta).
ResponEliminaPer últim dir que he descobert el blog per casualitat i m'encanta, no serà l'última vegada que et llegueixi.
Jo utilitzo bon pa, essencial i cada cop més difícil d'aconseguir. Bons tomàquets... de penjar. Mai poso sal, que el pa normalment ja en porta. Oli d'oliva extra verge, el DOP Siurana m'encanta i per finalitzar un toc de pebre acabada de moldre, que quedarà "levitant" a sobre de l'oli i ens donarà un aroma fresc i interessant.
ResponElimina