Encara que sembli mentida, aquestes són les meves primeres croquetes... Com diu el tòpic : "les croquetes de la meva mare són les millors del món sencer mundial de l'univers"... o no?... Total, que mai m'he vist fent unes croquetes tan bones com les seves,però... jo diria que he passat prou bé la prova!, crec que amb els elogis que em van dedicar les meves filles ja he passat a l'altre bàndol, és a dir, crec que ara siran elles les que diguin que la seva mare fa les millors croquetes...i així anar fent... La decisió de fer-ne va venir després de veure les fantàstiques "donuquetes" del Manel -cuinar és generós- de qui vaig prendre alguna nota com la nou moscada...
INGREDIENTS (per a unes 12 croquetes grossetes)
1/2 pollastre rostit (vaig aprofitar el que quedava de Bonarea, boníssim)
1 ceba tendra
1/4 de carbassó gros
4 cullerades grosses de farina
un bon raig de llet
sal,oli un punt de nou moscada.
Farina de galeta
ou batut.
SOM-HI:
Passem per la paella la ceba i el carbassó a bocins, afegim la farina i donem unes voltes.
Afegim poc a poc la llet fins que ens quedi ben lligada la farsa.
Fem a bocins el pollastre rostit i ho ajuntem tot en un bas per a túrmix i triturem fins aconseguir una massa fina. (si cal afegim una mica més de llet).
Salem i hi afegim una punta de nou moscada.
Deixem refredar la massa a la nevera (va bé fer-ho d'un dia per l'altre...però com que jo no vaig tenir paciència només les vaig deixar una hora...Millor ho deixeu més estona)
Treiem la pasta i en fem porcions a les que els donarem la forma desitjada mentre escalfem una paella amb un bon tou d'oli.
Passem les croquetes per farina de galeta - ou batut - i altre cop farina de galeta.
Fregim i deixem sobre paper absorvent.
UNES CROQUETES FANTÀSTIQUES!: ho diuen les meves filles!...
Un hurra per les teves primeres croquetes!!! Segur que són boníssimes, les nenes mai menteixen! ;)
ResponEliminaJo també sempre hi poso el toc de nou moscada, li va molt bé! Provaré de posar-hi carbassó!
Petonets
Sandra
Fan una pinta excel·lent! No he provat mai de combinar el carbassó amb el pollastre i trobo que ha de quedar molt suau. Jo abuso de la ceba, m'agrada el toc dolcet que hi dóna. Si les fas només de verdures hi va molt bé la llet d'arròs, les lliga una mica més ;-)
ResponEliminaAixó del carbassó l'he de tastar mai li he possat. Dons no semblen les primeres, t'han quedat perfectes i si les teves filles han dit que són bones és que ho son de veritat!!!!!!!!
ResponEliminaPetonets
Les croquetes cassolanes són fantàstiques. Per ser les primeres t'han quedat molt maques, perquè si t'expliques com em van quedar a mi.... ai....jejje.
ResponEliminaSuposo que arribo tard per demanar-te'n un tupper ple oi?
Jo, a casa, tinc " el momstruo de las croquetas",jaja.El que vol dir que hen faig sovint.(no tant com ell voldría...).Aquestes fan molt bona pinta.
ResponEliminaPer cert, vaig passar dilluns al mati, per Farinetes i ....sorpresa, tancat.A veure si puc passar demá o divendres al mati.
Petonets
Doncs ningú ho diria que són les primeres!!!! M'encanten i això del carbassó segur que li donen un bon gustet!! Apuntat queda. Petons
ResponEliminaEn Manel ja pot estar content. No tothom té el mèrit d'haver iniciat algú en el mont de la croqueta!! :D
ResponEliminaJo estic desitjant que arribi aquest estiu i tornar a menjar les de l'avi, que durant l'any el tenim a 1.000 kms. Tota la vida pensant que les croquetes favorites eren les de l'àvia... i resulta que les feia l'avi!! :O
Ay que bones...com les de casa res de res....
ResponEliminapetons
Em va passar el mateix!!! Quan vaig veure les croquetes dònuts em van venir ganes de fer-les. Encara no he aconseguit superar les de la meva mare... Hauré de provar el carabassó i la neu moscada, per fer-les diferents a veure si triomfen.
ResponEliminaNo hi ha res com unes bones croquetes de casa, res a veure amb les comprades! El farcit es veu excelent!!
ResponEliminaUn petó :)
Això sí que són unes croquetes casolanes. Sempre que en veig se'm fa la boca aigua! He de tastar el pollastre de la Bonarea, ja que tothom me n'ha parlat molt bé.
ResponEliminaPetons
No hi ha com les corquetes fetes a casa. I ja veures com les teves filles diran que la seva mare fa les millors croquetes, perqué es veritat
ResponEliminaPEtons
M¨encanten les croquetes. Et treuen d´un compromís immediatament i amb qualsevol cosa lliguen.
ResponEliminaBuenisimas!!Donde esten las croquetas caseras...
ResponEliminaBesets.
Les primeres dius? Doncs no ho sembla! Ja t'hi pots posar de valent, perquè em sembla que no podràs parar de fer-ne!
ResponEliminaJa han passat la millor prova, la de les teves filles i es segur que estaven bones. Ara a fer mes i de moltes varietats.
ResponEliminaPetons.
Us agraeixo a tots els vostres comentaris. Vaig posar carbassó perquè m'agrada molt el gustet que hi dóna a tot arreu...
ResponEliminaMontse, gràcies pel consell de la llet d'arròs!
Starbase, vaja un secret el de l'avi...
Gemma, dilluns és tancat!, espero conèixe't aviat!
Silvia, realment, el pollastre cuit de Bonarea és molt gustós i gens ressec!.
unas bonas croquetes y si tus hijas dicen que son buenos es que lo son seguro con los ingredientes que has puesto para mi tambien la novedad es el calabacin, pero pienso que tiene que quedar bien.
ResponEliminapeto
miquel
"fem un mos" Sión
ResponEliminaEs veritat no hi ha com les croquetes de les mares, els meus fills quan en faig es posen com el Quiko, com ells diuen jejejejeje
Petons
Es una cosa que mai he fet i no sé perquè... Cada vegada que llegeixo una recepte em dic..."ara si...", però després m'oblido.. :). El que si puc dir es que m'agraden molt quan són de bona qualitat. Salut!
ResponEliminaHOLA MERCÈ, FINS ARA NO T´HE ESCRIT MAI, SÓC L´AMIGA DE LA QUIMA I LA MERCÈ BASTIDA. GRÀCIES PER TOTES AQUESTES RECEPTES, I PER COMPARTIR-LES AMB TOTS.
ResponEliminaROSA
Gràcies a tots!
ResponEliminaRosa Mestre!,ja ho sé que ets una incondicional del bloc!, m'ho ha dit la Mercè i la Quima, i no saps quina il.lusió em fa saber que has fet una pila de receptes!. Moltes gràcies a tú!.
Les croquetes casolanes son sempre un magnífic recurs salvador i per tant va be tenir-ne sempre un paquet al congelador per a emergències.
ResponEliminaUna abraçada
Merçé, hem provat els bunyols i han agradat, a uns mes que als altres, pero no s'ha acabat de descongelar la massa, desde el migdia a la nevera.T'ho dic per tenir-ho en comte..
ResponEliminaPetonets.
Crec que t'han quedat molt bé. Jo vaig millorant abans se m'esclafaven totes.
ResponElimina