La meva amiga Encarna, juntament amb una altra mare-amiga, la Gemma, fa uns dies em van fer una proposta: tú mercè ens ensenyes a fer els bunyols de quaresma i jo (encarna) us faig els "pestiños" típics de Sevilla que la meva mare ha fet sempre. Dit i fet, van venir un diumenge a casa amb 2 cistells carregats de productes i ens vam posar a la feina. El resultat, a part d'una lleugera indigestió...(ens vam passar la tarda picant i menjant), la teniu aquí, uns pestiños boníssims que destaquen per la barreja d'espècies tan especial.
INGREDIENTS:
1 k de farina
1 sobre de llevat
1 got de vi blanc o suc de taronja
1 got d'oli
anís en gra
2 claus
1 branca de canyella
pell de llimona
sucre
SOM-HI:
Prèviament s'ha escalfat l'oli amb la pell de llimona i s'ha deixat refredar una estona.
En una paella (sense oli) escalfem l'anís, la canyella i el clau, a continuació es tritura i es posa en un bol gran juntament amb l'oli i el vi o suc de taronja. Es barreja molt bé i s'hi va afegint la farina i el llevat fins que la massa no s'enganxi als dits.
Amb un corró s'aplana la massa i tallem en rectangles. Posem l'oli a escalfar i es va donant forma amb les puntes dels dits (com cèrcols) i cap a la paella.
Un cop fregits passem per sucre al gust de cadascú.
VAGI DE GUST!
M'encanten els pestiños, la meva mare els feia i son boníssssssims, m'apunto la receota i li donaré una sorpresa, gràcies. Petonets
ResponEliminano he menjat mai pestiños, soc de pocs doloços, em va més el salat
ResponEliminabon cap de setmana i vigila amb les indigestions jijii
Caram, quin intercanvi de receptes més interessant, ho trobo una idea genial ;)
ResponEliminaSaps que no he tastat mai els pestiños? Ja veig que haré de buscar-me una amiga andalusa com tu ;)
Qué bons!!! jo el he fet alguna vegada, també m'els va ensenyar una amiga meva de Sevilla.
ResponEliminam'ho has recordat, a veure si els faig un dia d'aquest.
Petonets
Abans a les xurreries en venien, ara diria que no se'n veuen, per tant, haurem de provar de fer-los a casa. Quan dius que doneu forma de cèrcol, què vols dir, com un "canutillo"?. I escolta, amb 1 kg de farina, no m'estranya que us agafés una mica d'ingestió, us en deurien sortir un munt!
ResponEliminaaixò si que va ser una trobada productiva!!! ... m'encanten els pestiños... i curiosament em recorden a Sevilla..i a una temporada que vaig estar per allà ... Bonissims!!...així és que aquesta recepta teva.. bé de la mare de l'Encarna... me la apunto!!
ResponEliminaUna abraçada
La idea d'intercanviar és boníssima. Jo els pestiños els conec de Mérida, on tinc part de la família. Allà els hi posen mel i a mí m'agraden molt!!
ResponElimina:)
Qué bons qué son els pestiños, yo tambe els he tastat.
ResponEliminaJOAN
Hola Mercè! Gràcies al teu comentari jo també he descobert el teu blog i em sembla molt, però que molt interessant! Seguiré mirant...!
ResponEliminaHOLA MERCÈ, GUAPA TU
ResponEliminaJO TING UNA RECEPTA QUE EM VA ENSENYAR UNA SENYORA QUE ES D´UN POBLE QUE ES DIU " DOS HERMANAS "...ES UNA MICA DIFERENT,...PREG NOTA DE LA TEVA, PER PROVAR..
MIL PETONETS SUSANNA
Hola Mercè,
ResponEliminaQue bé han quedat el "pestiños" posats aquí al teu blog!!! Ja li dirè i li ensenyaré a la meva mare, ja que és ella qui m'ha passat la recepta. Bé, la propera trobada o intercanvi culinari podem passar-nos al salat.
Molts petons guapa,
Encarna
A tots: espero que en breu aparegui per aquí la veritable mestressa dels "pestiños", l'Encarna i us pugui dir alguna cosa, sé que n'estarà molt contenta dels vostres comentaris!Mentre, li agafo la paraula:
ResponEliminaCarmen: em faría molt feliç que et funcionés la recepta per aquesta sorpresa!
Lídia: a mi també em va més el salat que el dolç, però aquest intercanvi culinari va valer la pena i a més estaven realment bons.A reveure!
Gemma: je,je, si mentre no trobes amiga andalusa et serveix aquesta recepta, em dono per més que satisfeta! que a tú no hi ha gaires receptes que se t'escapin,eh?A reveure!
Maria: això d'intercanviar receptes en directe i sobre la masa ho tinc també pendent amb altres mares d'altres paisos!és que la cuina és genial...
Glòria: en van sortir un munt però és que també hi havia els bunyols...la forma és de circunferència però mal feta,empalmant els extrems encara que es regirin.
St Hilari: sí que en son de bons,si vas ser a Sevilla en devies tastar sovint!a reveure!
Starbase: doncs apa, a fer-ne! a reveure!
Juan: sí, bons de debò.A reveure.
visc a la cuina: encantada de tenir-te per aquí! ja t'he afegit a la meva llista!a reveure.
Susanna: tú que ets tant productiva segur que amb una tarda fas aquests, els de la senyora del poble, els bunyols i algún postre més...A reveure!
EI ENCARNA!, mentre contestava no he vist el teu comentari. Ensenya-li a la teva mare que estarà contenta!, ja ho veus, els pestiños són força coneguts en el món dels blocs, i a més d'una persona li han dut records agradables.Sí que farem un nou intercanvi salat!A REVEURE GUAPA!
ResponEliminaMercè no pares, no he provat mai els pestiños, tenen molt bona pinta. Això de compartir receptes és molt divertit!!
ResponEliminaCom es nota que no teniu problemes amb la glucosa, jajajajajaja
ResponEliminaMercè, et truco qualsevol dia, ok?
Petonets a la family
QUIMA
Mmmmmm!!! La pinta boníssima, jo tampoc n'he provat mai, però amb la foto ja se'm fa la boca aigua!
ResponEliminaCristina:això de fer intercanvi de receptes en directe ho farem més cops segur!
ResponEliminaQuima: si noia, tens raó... millor proves una altra recepta...je,je. Hem de parlar i m'has d'explicar sobre la M:Bast.,un petonet.
Marta: sí que en son de bons, si...a reveure!