Aquesta és una receptes de les que per a mi són força entranyables, pel fet que cada cop que la faig recordo la mateixa flaire i la mateixa sensació que quan la feia la mare els dies d'hivern. Hi ha moltes versions de la mateixa sopa, però a mi que no me la canviin!, és gustosa, espesseta...un bon plat d'aquesta sopa et fa entrar en calor ràpidament, i ara que fa fred és el seu millor moment!
INGREDIENTS:
Un manadet de farigola
3-4 grans d'all
llesques de pa (4 mitjanes o 3 grosses tipus pagès)
1 ou
aigua, oli, sal
SOM-HI:
En una olla posem l'aigua que necessitem per a fer la sopa i hi afegim el manat de farigola ben net dins. Deixem que arrenqui el bull i ho deixem una estoneta. Colem perquè marxin fulletes i terra.Salem.
En una paella hi posem un raig generós d'oli i hi fem els alls tallats a llàmines amb compte que no es cremin (quan ja han deixat el gust a l'oli els posem a l'olla amb l'aigua abans no es torrin).En aquest oli hi fregim les llesques de pa per les dues bandes fins que quedin ben torades i també les afegim a l'olla.
Inmediatament hi aboquem l'ou sencer i triturem abans no es qualli, fins que quedi una crema espessa. Provem de sal i n'afegim si cal. Deixem reposar destapat perquè vagi espessint una miqueta més i ja la tenim!
Calenteta, pels menys dos graus q hi ha aqui dalt...perfecte!
ResponEliminaUna abraçada,
Una sopa ben bona, i per fer passar el fred , segur que va bé.
ResponEliminaEm recorda a quan me les feia la meva àvia, m'encantava remenar cassoles amb ella! Li dec la meva passió per la cuina... Què bona, fàcil i calentona per aquests dies de fred!
ResponEliminaPetons!
Sandra
Ai quins records que m'has fet venir... I ja tens raó, comença a ser hora de tornar a fer sopetes com aquesta, em sembla sentir-ne la flaire!
ResponEliminaA casa de la meva àvia també és tradició, recordo el meu vesavi que en prenia sempre,cada dia...potser per això va viure 103 anys?
ResponEliminaUna sopa ideal,sana i saborosa.
Molts petons
La meva àvia sempre me l'ha feta sense all... boníssima!!! Sopes de farigola, n'hi diem!!! Una abraçada!
ResponEliminaBien caletita ummm...buenisima.
ResponEliminaBesets.
A l'hivern que arriben a venir de gust!
ResponEliminaYo la primera vez que la probe era cuando hacia travesas de una semana por la montaña y cuando se acaba la comida pues sopa de farigola.pero la tuya esta mejor que la que me hacia en aquellos tiempo.Y ahora me has recordado que tendre que volverla a hacer un dia de estos cuando vuelva el frio,porque hoy de frio nada.
ResponEliminapetons
miquel
I jo estic mooolt constipada, o sigui que la teva sopeta serà magnífica per guarir-me! Gràcies! ;-)
ResponEliminaOstres Mercè, m'has fet recordar la infància!! A casa quan era petita el meu pare en prenia tot sovint. Però ell deixava quallar l'ou i en tallava un trosset a cada cullerada de sopa que feia. Jo no la vaig provar mai perquè em tenia una olor molt forta però ara m'han entrat ganes de dir-li a la meva mare que me'n prepari una!! :)
ResponEliminaPetonets!!
Mercè, la meva mare la feia quan era petita i jo em distreia donant voltes i voltes amb la cullera perque no m'agradava gens jijiji podia pasar-me dues hores amb el plat al davant, i la mare tenia l'esperança que la gana em fes menjar-la però......ara ja soc gran i no l'he fet mai
ResponEliminapetons
Sonia, quin fred noia!, si te la pots fer...no t'ho pensis!
ResponEliminaAnna,i tant!,amb un platet entres en calor!
Sandra,quins records tan bonics,oi?,aquests plats heretats d les mares i les àvies sempre són encara més bons pel sentiment afegit!
Angels, jo que tinc farigola guardada en penso tornar a fer ben aviat,que diuen que tornen a baixar temperatures!
Ingrid, 103 anys!, quina sort arribar a conéixer el besavi!, donc fós per la sopeta o no, val la pena tenir en compte aquest record tan bonic!
Susanna i Juan Pedro, és clar, cadascú l'adapta al seu paladar!, a mi és que el gustet de l'all m'agrada molt...també hi ha gent que no hi posa l'ou...
Mesilda, Manel, és una menja d'hivern que cal tenir a la llista!
Miquel, devia ser una bona manera de fer passar el fred a muntanya!, em fa contenta recordar-te moments de travessa...Està clar que aquesta sopeta a tothom li fa recordar fets i moments agradables!!!
Txell, bonica, espero et milloris i que el kike et cuidi amb sopetes, infusions, mel, gelocatils...el que calgui!un petó!
Alba, has vist que a tothom li ha recordat estones de cuina amb les àvies,mares i fins i tot besavis?, aquesta sopeta té un nosequè d'entranyable per a tothom, així que demana-li a la mamma que te'n faci, que segur tindrà tot el gust i el carinyo del món!
Lídia, doncs així feies el mateix que les meves filles... se la mengen però els que l'assaborim i en gaudim som l'Albert i jo!
Mercè,
ResponEliminaTens tota la raó, aquestes sopes sempre recorden a les mares oi? però són ben bones.
petons.
Més fàcil i més gustosa impossible, oi? Un monument al sabor!! :)
ResponEliminaEl millor plat que pots trobar a taula quan tornes d'un dia fred escalant sobre roca gelada és aquesta sopa calenta tan de tota la vida... boníssima!
ResponEliminaCarme, ja veus pels comentaris que a tothom li ha recordat algú!ben bona, si senyora!
ResponEliminaStarbase, si és que a vegades no cal complicar-se per obtenir un plat ben gustós!oi?
Gemma, si amb el fred, a mi em vé de gust, m'imagino que després d'escalar encara millor!
Ostres quina bona sopeta Mercè! el meu pare prenia unes sopes de farigola( per naltros sopes de timó) per esmorzar , jo sempre que se´n feia li´n feia fer un plat per mi, ara fa temps qeu no en faig però m´has donat una idea i avui faré unes sopes d´all per sopar, boníiisimes.
ResponEliminauna abraçada guapísima
Aquets díes com vé de gust un platet de sopa calenta.
ResponEliminaQuan mes senzilla més bona.