Avui faig una d'aquelles entrades que tanta i tanta satisfacció em donen. Els qui em coneixeu sabeu que de tant en tant entro receptes que han fet els meus a casa. L'anterior és de l'Albert, n'he publicat de la Laia i de la Bet, i avui us presento una de l'ona, la meva filla gran que...VOL SER CUINERA!... Ella s'imagina receptes, salses, "jocs" culinaris, combinacions... a vegades en parlem i acabem de pulir-ho, però en aquest cas, tenia tan clar el què volia i com ho volia que em vaig limitar a comprar els ingredients que em va dir i mirar-la... El castell que n'ha sortit parla per si sol, no us sembla?. Ben segur que aquest pastís salat anirà al concurs Bonpreu d'enguany!
Per cert: boníssim!
INGREDIENTS:
Pa llescat tou (Tramezzini)
enciam tipus iceberg
tomàquets
blat de moro
palets de surimi
maionesa
olives verdes sense pinyol
Philadelphia
1 pastanaga
un bocinet de pernil dolç
SOM-HI:
Fem a bocins ben petits els palets de peix (surimi), el tomàquet madur i l'enciam. (Reservem una mica de l'enciam tallat per després fer-ne la gespa o el prat).
Ho posem en un bol amb el blat de moro escorregut i unes bones cullerades de maionesa. Ja tenim el farcit.
Agafem el pa i el tallem a la mida que volguem fer el castell.
Anem untant cada llesca de pa i hi posem un bon tou de farcit. Tapem amb una altra capa de pa untada i repetim fins a l'alçada desitjada (una mica menys que la llesca alçada que ens farà de façana.) Hem fet 4 pisos.
Agafem el pa que ens farà de parets del castell, tallem a mida i fem els merlets (la part de dalt), en la façana tallem la forma de la porta.
Untem pel darrera amb maionesa i ho "enganxem" al pastís tenint en compte de posar un bocí de pernil darrera l'espai de la porta. Posem els escuradents a mode de cadenes de la porta.
Ara farem els soldats: agafem les olives i les farcim amb el formatge Philadelphia. Els posem un damunt de l'altre clavats amb un escuradents i posant com a base una rodella de pastanaga. Tallem un bocí de la base que ens servirà per clavar a la llança que duran al costat.
Posem l'enciam tallat al damunt del pastís com a coberta del castell i pel voltant.
Ah!, i la princeseta que no falti!, nosaltres hem posat una de dibuixada però si en teniu una de joguina...vosaltres mateixos!
pues va por buen camino a la cocina se necesita mucha imaginacion y ella ya la tiene,molt be
ResponEliminapeto
Ostres, l'Ona està feta tota una artista, quin castell ha preparat. Així ningú deixa ni una engruna.
ResponEliminaPetonets
Cuanta imaginacion....esta chulisimo!
ResponEliminaBesets.
Que sàpigues que estic literalment amb la boca oberta, però quina preciositat!!! Li ha quedat genial, un dia vull venir a experimentar amb l'Ona (jo a la seva edat era com ella, m'encanta!!)!! No m'estranya que n'estiguis orgullosa!! :D
ResponEliminaPetonets
Sandra
Veient tota aquesta obra d'art només puc dir-te que la teva filla és una artistassa! Sigui de cuinera o d'arquitecte, però que tinguin aquesta imaginació.... això vol dir que prometen!
ResponEliminaPetons per l'Ona i per tu, i felicita-la per la feinada ;)
Ona, això si què es un castellàs i a més amb una pinta deliciosa.
ResponEliminaUn petonàs, guapa!
Ona:
ResponEliminaMoltes gràcies a tots per els vostres comentaris. No se que dir estic molt contenta de que m'agiu tirat tantes floretes i tants compliments!!!
UN PETONAAAAS! XD :)
quina inmaguinacio si segueix axis si que sera cuinera
ResponEliminaArtistaaa, que ets una artistaaaa!. Quina imaginació, això és una obra d'art!. Et va quedar tan bonic que devia fer pena tallar-lo per menjar-vos-el!. Però s'havia de tastar, que segur que et va quedar boníssim!.
ResponEliminaMare meva....aquesta nena apunta molt alt...quina inmaginació !!!!!!!!!!!!! aquet castell l'hi ha quedat de luxe:
ResponEliminaFelicita a l'Ona que s'ho mereix.
petons
Però quina preciositat! Ona, enhorabona per la teva creativitat, si segueixis així, es parlarà de tu, t'ho asseguro!
ResponEliminaAixo si q es art!!!!! Genial genial!
ResponEliminaOna!!!
ResponEliminaM'encanta, que xulo, i bonissím que devia d'estar.
Molts petonets
Aquest castell el que demana és un bon assalt!! Al ataquerrrr!! :D
ResponEliminaQUE IMAGINACIÓN ....es una preciosidad de casa ..me gusta mucho , felicita a L´ÓNA besos MARIMI
ResponEliminaQue bonito!!!! te felicito está ideal y superapetitoso
ResponEliminaUn beso
uau!!!! ja pots felicitar la Ona de part meva!...quanta competència tens a casa!! Ja sabeu que si la crisi ens atrapa, podeu fer un servei de càtering!
ResponEliminaPetons!
Quina passada!!!!! Felicitats a l'Ona de part de Cal Soparet... està feta una artistassa!!!!!
ResponEliminaUna abraçadaa!
Sens dubte l'Ona serà una bona cuinera, m'agrada molt com li ha quedat el castell.
ResponEliminaPetons.
Ohhh quina artista que està feta l'Ona!! m'encanta! em sembla que la contractaré per fer maquetes eh? i si a més es poden menjar... segur que juntes passaríem una bona estona! petonets :)
ResponEliminajuas,juas...quina currada !!!..aquestes coses si que són divertides !!!
ResponEliminaostres quina artista-cuinera!!! impresionaaaant! els hi he ensenyat a les meves companyes de feina i han quedat també al.lucinades!!!!
ResponEliminaBàrbara
Aixó no es una cuinera es una super.......
ResponEliminaArtistassa, 4 estrelles Michelin.
Petonets Ona i family
Quina passada! Arquitectura culinària! Molt original la presentació del pastís. Segur que heu disfrutat molt fent-lo i també menjant-lo.
ResponEliminaPetons
Vol ser cuinera??? ja es una cuinera... si ara fa meravelles d'aqui uns anys lno vull ni pensar.
ResponEliminaFelicita-la de part meva.
un petonet