Com ja vaig comentar un cop, la Carme Ruscalleda és una de les cuineres catalanes que més m'agraden, tant per les seves receptes, com per la forma d'explicar-les, com sobretot, per la seva personalitat i la passió que demostra quan en parla. La cuina és un TOT per a ella que sap transmetre perfectament al oient o al lector. Vaig trobar a molt bon preu una edició de butxaca del seu fantàstic llibre CUINAR PER SER FELIÇ. Us vaig presentar una fantàstica i lleugera crema de llimona i ara us presento aquesta coca ràpida i bona!.Clar que jo vaig tenir una ajudant fantàstica!, la Laia, la meva filla (quasi 9 anys)mitjana,que em va fer les coses encara més fàcils!...
INGREDIENTS: per a 4-6 persones
INGREDIENTS: per a 4-6 persones
4 ous
el mateix pes de sucre (uns 250 gr)
la meitat del pes de farina de blat (uns 125 gr)
10 gr de llevat quimic
*fruita fresca i crua: poma i pinyons o albercocs i cireres.
PREPARACIÓ I COCCIÓ (30 minuts)
Muntar els ous i el sucre fins que escumi, amb ajut d'un batedor.
Passar la farina pel sedàs amb el llevat i incorporar a la massa d'ous i sucre. Afegir-la amb molta cura i delicadament.(Carme Ruscalleda diu: "utilitzar la pròpia mà,és el millor estri en aquest cas").
Abocar la massa al motlle rectangular d'uns 16 x 25 cm.
Al damunt cadascú li pot donar la personalitat que vulgui: uns talls de poma i pinyons, alguna fruita confitada, o res més que la massa.
Espolsem per sobre un xic més de sucre i enfornem (forn preescalfat) a 180º uns 20 minuts.
* La Carme afegeix: podeu fer en motlle rodó i farcir amb nata, crema o xocolata.És un coc per oferir quan tenim un berenar a casa especial, amb el valor afegit que s'adapta a la inspiració que tingueu.
*Jo només vaig afegir per sobre la mica de sucre que ella ens diu i una mica d'ametlla granet.
PROVEU-LA!
uhmm que rico, me llevo un trozo, un beso.
ResponEliminaM'hauré de comprar aquest llibre de la Ruscalleda, no he fet mai cap recepta d'ella. Això de tenir ajudants és un gran luxe, felicitats per les dues! Ahir vaig fer el teu pastís de xocolata, boníssim, va volar en un moment!
ResponEliminaTambé la provaré! Per cert, ara mateix faig la mateixa fila que la que tu descrius en els matins de diumenge plujosos i fa dies que em ronda pel cap fer una trobadeta de cuineres blogueres per Girona o sigui que vés-te pentinant, per si de cas!Ah, i canvia't la bata (encara que sigui glamurosa) per algun altre cosa més de mudar! Petons!
ResponEliminaLa Laia està feta tota una petita cuinera, es pasa bé a a cuina amb els nens. I la coca,ummmmm!
ResponEliminaAh ara t'enviu el telf.
Jo també sóc molt fan de la Carme, tot i que mai he anat al seu restaurant. Per alguna raó, aquesta dona em sembla autèntica i suposo que la principal de les causes és la seva passió.
ResponEliminaAquest coc és ben diferent dels que acostumo a fer, no et dic que el farè per que en realitat faig pocs cocs però m'ha resultat ben curiòs amb aquestes proporcions :)
Hola Mercè... m'encanten els teus comentaris. Jo també penso de mi mateix que no soc gaire bon comentarista de blogs, però crec que el fet de diversificar, és enriquidor. En el meu cas prefereixo un comentari "alternatiu" que el clàssic "ohhh... me l'apuntoooo". Però et dic per pròpia experiència que d'algun blog he estat "virtualment exclòs", per fer comentaris fora de la línia....:)). Una mica com si jo digués el que ja saps (que no soc massa de dolç) i a partir d'aquí deixessis d'interacionar amb mi... Una abraçada!.
ResponEliminaJa m'imagino agafant un tallet i anar sucant... jo és que ho suco tot amb el tallat, no tinc remei jejeje
ResponEliminaDes d'aquí escolto l'esponjositat, però segur que és gràcies a l'ajudant de cuina, així qualsevol dona!
Fins aviat ;)
A mí també m'agrada molt la Ruscalleda, ho fa tot molt entenedor!!! La Laia ha fet una coca ben bona! quina sort que tens, les teves filles són bones cuineretes!!!
ResponEliminaPetonets
Que bona aquesta coca per esmorzar o berenar!
ResponEliminai la cuinera de la foto segur que segueix els passos de la mare :)
feliç dimarts festiu!
Mercè, em pensava que amb les teves habilitats hauries fet una "pilarica" de pastís per commemorar el dia d'avui, jajajajaja
ResponEliminaMolts petons per a tots i totes!!!
QUIMA
Una coca estupenda i amb l'ajuda que vares tenir no podia ser de cap altra manera! una filla preciosa!!! Molts petonets!
ResponEliminaUna coca buenisima!!A cualquier hora del dia apetece comerla,ahora mismo con un cfetito,me iria de perlas....la ayudane que tienes ya saca mañas.
ResponEliminaBesets.
Que guapa, la Laia!
ResponEliminaCrec que la majoria de nosaltres ens hem iniciat a la cuina amb una recepta de coca com aquesta, oi?
A mi també m'agrada la Carme Ruscalleda. Es nota que la Laia et va ajudar perquè aquest coc us ha quedat julíssim!!
ResponEliminaVaja, quina ajudant que tens a casa!!!
ResponEliminaaquest coc son dels que agraden a casa, prenc nota
Un petonet
Laia, què et semblaria fer una xocolata desfeta ben negra, d'aquella que ens agrada a tu i a mi, per sucar-hi aquest cóc taaant bo?. Jo ja me l'imagino!.
ResponEliminaCapisi, agafa! veuràs que bo!
ResponEliminaCristina, primer t'agraeixo molt em comentis que has fet la coca de xocolata i que et va agradar. A mi, des de que la vaig descobrir m'ha solucionat un munt de pastissos.La Laia et dona les gràcies!.Per cert el llibre el vaig trobar a La casa del llibre del Psseig de Gràcia per uns 10 Euros si no recordo malament.Val la pena!
MariÀngels, ja sóc a punt, pentinedeta i arregladeta.On dius que quedem?...(per cert tinc familia a Banyoles, ets a prop?).
Gemma, tens raó, la cuina amb nens és divertida i profitosa!gràcies guapa!
Starbase, a mi em va sorprendre que hi hagués tans pocs ingredients...però funciona, clar!, estem parlant de la Rusqui!.
Ricard, la primera que dic que no sóc gaire de dolç SÓC JO MATEIXA quan acabo de penjar un pastís!...jaja, i no ho considero una contradicció!, cuinar, a vegades és fer allò que saps que agradarà als altres,oi?.A mi em pots dir el que et vingui de gust Ricard, perquè la paraula "comentari" és oberta,pots qüestionar, estar dacord, agradar-te o no, sudgerir...Jo vaig deixar un comentari a l'starbase un cop, que potser algú s'hagués ofès...però crec que no vaig faltar el respecte, i ell no solsament no es va enfadar sinó que gairebé el va "reivindicar" com a comentari positiu...olé!.Estem dacord,seguirem passant per casa,ok?Una abraçada.
Acabatdefer, gràcies, la veritat és que amb aquestes petites xefs a casa tot és més fàcil!
Maria, la Carme Ruscalleda m'agrada moltíssim! i la coca fantàstica!
Laura, gràcies! t'ho diem les dues!
Quima, je,je, a que en faig una?...Jo em quedo amb la Rusqui! petonets!
Ingrid, moltissimes gràcies!
Mesilda, tinc tres ajudants a cuina!, a vegades ens falta lloc! Gràcies pel comentari!
Gemma, jo em vaig iniciar amb la famosa coca de iogurt, i les nenes també!,la Laia ja està vermelleta i tot amb el comentari...gràcies.
Mercè, moltes gràcies!, la Laia va fer gairebé tota la feina!
Neus, ja veuràs, queda ben bo!
Glòria, demà et contesta la Laia... vagi per endavant que crec que...et dirà que SÍIIII!!!PETONETS DE formigueta.
Amb aquesta cuinera que tens i el llibre de la Ruscalleda, impossible no tenir èxit amb les coques, jo ara me’n menjaria un trosset.
ResponEliminaPetons per totes dues
Això de tenir ajudants tan eficients és tota una avantatge, eh?! El coc té una pinta rebona... Felicitats a mare i filla. Formeu molt mon equip!!!
ResponEliminaEp aquesta recepta sempre triomfa!!! I amb les ajudes que tens estic segura que encara més!
ResponEliminaptnts
Vaja!! Una altra santsenca? Mare meva, es nota que som un bon barri, sabem viure d'allò més bé... ens encanta cuinar i sobretot gaudir d'un bon àpat, eh?
ResponEliminaAquest coc té una pinta deliciosa, les recpetes de la "Rusqui" no acostumen a fallar mai! ;D
Una abraçada
Sión, tú ho has dit, rusqui+filla= èxit!
ResponEliminaAnna, gràcies!, la veritat és que tenir les 3 filles per la cuina és un goig i un luxe!
Marta, si noia, tinc molta sort amb aquesta "xef" tan aplicada...
Fogons,fins els 28 anys de Gràcia, des dels 28 de Sants.La Carme Ruscalleda és un KRAK!
Que quedi entre nosaltres: 48!
ResponEliminaEl teu blog no s'ha de mirar amb l'estòmac buit, ja que tot el que ensenyes és una passada.
ResponEliminaA travès del vi, que rega els plats de "el plat blanc" us he descobert, i també m'aprofito.
Ets una privilegiada vivint tant a prop del Celler de Gelida, ja que és una part del plaer del vi disfrutar comprant-lo, deixan-te aconsellar ( vigilant que no et surtis del pressupost inicial, que sempre és difícil ).
Gracias Merce por ese hermoso comentario que dejaste en mi blog
ResponEliminaEspero que con este acontecimiento muchos empecemos a valorar las cosas importantes de la vida
besos
Angels,entre nosaltres,ja ho saps, només me'n portes 5!...som NENES grans i prou,ok?Un petó.(si que m'agradaria aquesta trobada, a veure si hi posem fil a l'agulla).
ResponEliminaSotaescala, ets molt amable, El plat blanc sí que és una sorpresa rera l'altra amb plats esplèndits!.El celler de Gelida és a 10 m de casa!, una abraçada i moltes gràcies.
Angelica, gracies a tú per les teves notícies, receptes...Una abraçada.
Hola Merçe, la recepta está bé però segur que el merit el te aquesta ajudant tant guapa, a que si? Una abraçada
ResponEliminaHOLA MERCÉ, GUAPA TU
ResponEliminaQUE BONA...HUMMM, ANOTO LA RECEPTA I SEGUR QUE LA FAIG, A CASA ELS I ENCANTEN LES COQUES...
MIL PETONETS ENSUCRATS, SUSANNA