mousse de coco

mousse de coco

dimecres, 6 d’octubre de 2010

POSTRE QUALLAT DE FORMATGE










Aquest postre el va publicar fa un temps la Cristina del blog Crijoarmael que tant m'agrada per a tota la varietat de plats casolans que ens presenta, bé siguin entrants, primers,segons o postres, presentats amb una naturalitat que valoro moltíssim. L'he copiat fins i tot en la forma d'estel, que em va semblar molt atractiu!, es tracta d'un postre que recorda al flam, a la quallada, al pastís de formatge... i que agradarà als més DOLÇOS de la familia o els amics!


INGREDIENTS:

1 terrina de formatge Philadelphia

200 ml de nata per muntar

6 cullerades grans de sucre

1 got de llet

1 sobre i mig de quallada


SOM-HI:

Posem tots els ingredients en un cassó que pugui anar al foc i escalfem mentre remenem vigilant no arribi a bullir.

Quan comença a agafar consistència retirem del foc i aboquem al motlle o motlles escollits.

Deixem refredar a la nevera fins que qualli.

Al moment de servir decorem com més ens agradi.

18 comentaris:

  1. Que bé que t'ha quedat.
    Té que molt suau i lleuger aquest postre.
    Un petonet

    ResponSuprimeix
  2. Que ricooo y que bonito te ha quedado, un beset.

    ResponSuprimeix
  3. Que suave y bonito se ve este postre!Me encanta.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  4. Que bonic i que ben decorat !!!. Estic segura que era igual de bo!. L'haurem de fer per veure si és pastís, flam, quallada...

    ResponSuprimeix
  5. Sííííííí! M'ha arribat hui la lletra del Bonpreu!!!

    Enviaré una amiga perquè me l'arreplegue! Quina iŀlusió!!!

    L'únic que no només ens en donen un, eh???!!!
    Jo que li'n volia regalar un a ma mare! ;)))

    Una besada!

    ResponSuprimeix
  6. Neus, sí, lleuger però per a mi massa dolç, tot i que jo de seguida trobo les coes massa dolces...(sóc de salat!).

    Acabatdefer, merci, la idea és "robada" de la Cristina...jeje...

    Capisi, moltes gràcies!el blanc sempre queda elegant,oi?

    Mesilda, agraïda!una abraçada.

    Gloria, jeje, ja tens raó!, la Cristina el va anomenar flam, però trobo que es nota força el gust a quallada...i com que du formatge...embolica!no sabia com anomenar-lo...Un petonet dolç!

    Xavier, tú que vas guanyar el primer premi te'n mereixes 10!... ja tinc ganes de tenir-lo, però de moment ahir no el tenien...Un beset!

    ResponSuprimeix
  7. Quina delicadesa amb aquest color blanc, i segur que es suavíssima i cremosa al paladar.

    Felicitats, t'ha quedat preciosa :)

    ResponSuprimeix
  8. M'agraden aquests pastissos fàcils de er, sempre et treuen d'algun apuro, oi?
    I amb aquesta decoració d'estrelletes t'ha quedat molt bonic, a les meves nebodes segur que els agradaria moltíssim ;)

    ResponSuprimeix
  9. Un pastis preciós a la vista i crec que boníssim a la boca, i mol fàcil de fer. Que mes podem demanar.
    Petons

    ResponSuprimeix
  10. Maquíssim i segur mes bó.
    Justament ahir en van regalar un motllo com aquest i pensava el que faría, ja ho tinc......
    Gracies Mercè.

    ResponSuprimeix
  11. Ha de ser exquisit, i en forma d'estrella encara més, m'agrada molt!

    ResponSuprimeix
  12. Una cucada de postres..... segur que bonissimes
    Jo també tinc ganes ja de veure el llibre....
    Un abraçada

    ResponSuprimeix
  13. Que rebonic!! deu ser molt fresquet! i amés, ràpid de fer!!
    Fins aviat!

    ResponSuprimeix
  14. Hola! acabo de descobrir-te!! aquest postre t'ha quedat maquíssim. Amb aquesta forma que li has donat guanya 100 punts!!Em quedo per aqui a veure els teus plats! Mil petons

    ResponSuprimeix
  15. Starbase, agraïda!, sempre animant al personal, moltes gràcies!

    Gemma, tens raó, és tan ràpid que et soluciona postres en dies complicats i és ideal per fer amb nens, les meves van posar totes les estrelletes!

    Sión exacte, que més podem demanar?...

    Isabel, el meu és molt tovet, per això hi faig postres fàcils de desmotllar, i realment queden molt bonics, a mi sempre m'ha agradat molt la forma d'estel!

    Angels, el motlle d'estel és una temptació (el vaig comprar a Casa Viva que en tenen molts i a bon preu!).A veure si el fas!

    St Hilari,gràcies Alfons,demà passaré per Bonpreu a veure si tenen el llibre.

    ResponSuprimeix
  16. Gemmota, la gràcia de fer aquest pastís és que el pots fer tant si tens temps com si no.És dolç i suau.A reveure!

    Ingrid,em fa contenta que estiguis per aquí, i espero hi trobis coses interessants!, el motlle d ' estel sempre dona vistositat al postre,oi?,A reveure!

    ResponSuprimeix
  17. Mercè, gràcies pels "piropos" no n'hi ha per tant!! El pastís fa molt goig i tens raó és molt dolç, però a mi m'agrada. Per cert, últimament tinc molts problemes per posar-te comentaris, se'm penja el teu blog i em fa coses molt estranyes, quan ens veiem ja t'ho explicaré.

    ResponSuprimeix