mousse de coco

mousse de coco

dilluns, 18 d’octubre de 2010

TARTALETES MINI AMB XOCOLATA I MELMELADA / "pífies a la cuina"










A mitjans d'agost la Gemma de -la cuina de casa- i la Glòria de -el cafè de nit- van ser convidades al programa de cuina que la Mireia Carbó fa a COM-ràdio. Va ser interessant escoltar-les a elles i va ser divertit escoltar "pífies" que els oients explicaven que els havia passat fent cuina. Coses que creiem que només ens passa a nosaltres resulta que també els passa "als altres"... Mentre escoltava el programa, la PÍFIA la vaig fer jo que se'm va cremar una base de galeta per a un pastís... Us animo a que expliqueu aquí coses que us hagin passat a vosaltres! que riure de la cuina i de les coses que han sortit malament és SANÍIIIISSIM!. Jo també puc explicar que un cop, fent ous durs, em vaig oblidar de l'olla i em va avisar una veïna pel fum que sortia de la finestra...tot i així, no se'm van enganxar al sostre com va explicar la Glòria!!!. La Gemma va comentar la caiguda accidental del seu pastís Sant Marc que per cert du una elaboració important... Vinga, que aquí ens "despullem" tots,eh?, ara us toca a vosaltres!.


La Gemma va dur a la ràdio unes tartaletes que el pastisser LLuis Estrada va explicar al programa. Ja les he fet en més d'una ocasió i que són una autèntica delícia. A més tal i com explica, la Ganache de xocolata es pot fer servir també per a cobertures (la del pa de pessic de xocolata que vaig entrar fa poc i que brilla molt), per a farcir, per a fer bombons, trufes...Ella les va decorar amb fruita fresca, jo ho vaig fer amb estrelletes i boletes de xocolata. Us recomano que les feu perquè són fàcils i com tot el que la Gemma ens proposa és èxit assegurat!


A gaudir de les tartaletes i a explicar-nos "pífies"!


INGREDIENTS:

25 mini tartaletes (jo les trobo sempre en paquets de 16 al Mercadona gruixudetes o al Consum més fines)

melmelada de taronja (jo la vaig posar de préssec i de gerds)

xocolata blanca

fruita fresca (grills de mandarina,fruits vermells) o elements decoratius petits.

Ganache de xocolata: 200 g de nata, 180 g de xocolata al 70%, 20 g de mel, 70 g de mantega


SOM-HI:

Preparem la Ganache picant la xocolata i posant-la en un bol. Bullim la nata i la tirem al damunt tot remenant fins que es fongui. Aboquem la mel i la mantega a temperatura ambient.Reservem.


Fonem la xocolata blanca al microones a baixa potencia i pintem finament les tartaletes amb ella (això ho fem per tal que quedi una mena de pel.licula per evitar que es remullin les tartaletes).


Seguidament posem una culleradeta de melmelada al fons i a sobre una culleradeta de la ganache encara tèbia. Deixem refredar, decorem i ja veureu que boniques!




26 comentaris:

  1. Que monas y que ricas Mercé,me las quedaba tooodas ;)

    Buena semana.

    ResponSuprimeix
  2. Hayırlı haftalar, Çok leziz ve iştah açıcı görünüyor. Ellerinize, emeğinize sağlık. Her pazartesi yayınladığım "bloglardan seçmelerde"bu hafta yemek bir aşk isimli blog yazarının"milföye sarılı tavuk baget ve karışık sebzeli garnitür" isimli tarifi yayınlandı.
    "http://gencalsabahattin.blogspot.com"

    ResponSuprimeix
  3. Que bones les tartaletes m'encanten, ara ja fa molt que no en faig cap, mmmm.... m'has donat ganes de ferne amb aquesta recepta...

    De pífies... Buff!!! moltíssimes...

    L'altre dia, volia presentar a un concurs (concretament al sde la sirena) bacallà a la plaxa amb salsa de marisc, cruixent de gambes i base de patates confitades...

    El bacallà estaba saladíssim, no lligaba res amb la salsa i les patates mes que confitades sem van fregir :-S
    De sabor era totalment inmenjable, o sigui que va acabar a les escombraríes, al menys vaig aprofitar la salsa per els ravioli i el cruixent per una recepta de rap.

    Coques de llardons aquest any he fet 7, 3 de les quals se m'han cremat per que se m'han oblidat al forn.

    Quan vaig fer els cargols punxencs, vaig menjar i com només en menjo jo a casa, a l'endemà em venien de gust, i els vaig possar al forn per escalfarlos i vaig venir a l'ordinador a publicar una recepta mentre s'escalfaba... No va ser una bona idea, quan em vaig adonar estaba tota la casa plena de fum...jjajaja... al menys no vaig haver de cridar als bombers. :P

    Bé no continuo amb les pífies per que no acabaria mai.
    Osigui, que ens veiem a la pròxima publicació.
    Muas!

    ResponSuprimeix
  4. Jo porto tres vegades seguides que no he pogut fer el shortbread, i la gràcia es que encara no tinc clar què és el que estic fent malament així que la propera a veure que tal.... XD

    Molt maques les tartaletes :)

    ResponSuprimeix
  5. No hi ha maneres que em surtin els macarons, m'encanten, és mes, em tornan boja, però no puc amb ells :-((
    Ara mateix em menjaria un parell de les teves tartaletes.
    Feliç setmana
    Petonets

    ResponSuprimeix
  6. Pifies!!! mOOOOLtes...
    el forn tinc que estar a la cuina mirant, per que sino ni m'hen recordo que tinc alguna cosa al forn!!!

    m'agraden aquestes tartaletes de xocolata!!! amb melmerlada de taronja o de gerds...nyam. nyam

    Un petonet

    ResponSuprimeix
  7. Aquestes tartaletes eren una delícia, amb la ganache de xocolata... i com tu dius, és una crema que després et serveix per moltes altres elaboracions.
    De pífies, ja coneixes la del Sant Marc :(
    Però et puc explicar una de me mare: després de fer una sopa de peix amb material molt bo i molt car, en el moment de colar-la no va posar cap recipient sota el colador, de manera que va perdre tot el caldo i només es va quedar amb les espines!!!! Quins desatre! :(

    ResponSuprimeix
  8. Buf Mercè, pifies... n'he fet tantes que ni me'n recordo.
    Des de muntar nata i de tan barrejar que se m'acabi tallant. I això m'ha passat dos cops seguits en un mateix instant, cosa que encara fa més ràbia!
    Mira fa poc vaig fer un pastís de formatge que el treia massa d'hora del forn, el desenmotllava al cap d'una bona estona de fred i sorpresa! tota la massa corrent pel marbre com si fós un volcà. El pitjor de tot és que vaig repetir-lo 3 vegades i vaig haver de sortir a comprar no sé quantes terrines de formatge en una sola tarda. Em vaig sentir inútil 100%

    Aquestes tartaletes són una combinació dolça i de mossegada! imposible de pifiar, me les apuntaré ;)

    ResponSuprimeix
  9. Ostres, quina idea més divertida aquestes de les pífies!! Jo sóc especialista en cremar la ceba, de vegades n'he hagut de coure tres vegades per un plat pq em despisto fent altres coses...jejeje I a ma mare pobra li surt un allioli deliciós, però se li talla cada 2x3... però a casa a tossudes no ens guanya ningú!

    I per cert, aquestes tarlaletes tenen una pinta E-S-P-E-C-T-A-C-U-L-A-R!

    Petons veïna ;)

    ResponSuprimeix
  10. jaja! això de que tots anem explicant pífies consola molt! Bona idea Mercè!
    Jo abans no vaig saber què feia malament a l'hora de fer la simple coca de iogurt, em vaig desesperar!! I fa poc vaig fer una sacher amb tantes presses que la vaig partir per la meitat encara calenta i se'm va "espatxurrar" tota! Sort que era per ma mare i és la mar d'agreïda!

    Molt bones aquestes tartaletes!

    ResponSuprimeix
  11. Ademas de bonitas,deliciosas!!Tambien tome nota cuando se las vi a Gemma,me encanta esa ganache de chocolate.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  12. Fa tant de temps que expliquem les nostres pífies en el bloc que em penso que és de tothom conegut que no tenim cap mena de pudor en acceptar que ens equivoquem, si no, et convidem a llegir el post del dia que van venir la Glòria i en Josep a sopar, vam fer un desastre inmenjable!! en fi, llarga vida a les pífies!! Muac.

    ResponSuprimeix
  13. Jo acabo de cremar un pastís, el teu de xocolata que dius que mai falla!!! En torno a tenir un altre al forn, a veure si aquesta vegada surt bé.
    Les tartaletes fantàstiques!!

    ResponSuprimeix
  14. Aquestes tartaletes m'estan cridant, puc sentir-les des d'aquí!
    De pífies, com tothom, però la meva especialitat és que se'm cremi el que cuino al forn. Tanco la porta i penso: ja està! I com més gran, pitjor! Tot el dia vaig amb un ou d'aquells que compta els minuts.Per cert, tens una adreça de mail personal? La meva (no sé si surt al blog ) és bronsi@ya.com

    ResponSuprimeix
  15. Silvia,Fuat, gràcies per ser per aquí!

    Petita cuina, com a mínim vas saber aprofitar el que era aprofitable!... Pel que fa al forn, oblidar-se el que hi hem deixat sembla que és força comú... A mi em passa amb l'oli quan el deixo per a fer-hi quelcom...sovint l'haig de canviar perquè me'l trobo fumejant!Gràcies pel teu testimoni!

    Starbase, merci pel comentari!, doncs no et puc ajudar... no sé què és el shortbread..."petit pa?"...Potser algú que passi per aquí et pot donar un cop de mà!Gràcies per estar per aquí!

    Carmen, sincerament no m'imagino que no et surti bé una cosa de reposteria! però aquesta és la prova que NO sóm infal.libles!per sort,clar!també es pot viure sense macarons...oi?Una abraçada i gràcies per estar aquí!

    Neus, t'asseguro que són una delícia i la mida de mossegada és la idonea!fa que un petit berenar sigui una festa!Consola't: sembla ser que oblidar-se del forn és una de les pífies més comunes!Una abraçada Neus!

    Gemma, no t'ho creuràs però cada cop que faig sopa de peix estic a punt de cometre el mateix disbarat!!!fins que no tinc l'olla a les mans no penso a posar-ne una altra a sota!.La teva mare devia tenir un disgust semblant al teu amb el pastís...Moltes gràcies per la recepta i per deixar les teves "pífies"!!Una abraçada!

    Acabatdefer, la veritat és que t'imagino vista des de dalt recorrent el mateix camí fins a la nevera del súper en càmera ràpida 3 cops...ja,ja,El més sorprenent és la teva TENACITAT per tornar-hi i tornar-hi...Crec que quan ens passa alguna "pífia" el millor és això,tornar-hi fins que ens surti!Gràcies per compartir-ho!

    Fogonsdelabordeta, jo també haig de vigilar més amb la ceba... poso el foc massa alt!Les mares, tot i ser gairebé "perfectes" per a nosaltres, també en tenen de pìfies!això encara ens fa més properes,oi?Merci per passar i comentar!

    Gemma,Mesilda, les heu de fer!,la ganache és perfecte per a molts usos!Una abraçada.

    Gemmota, equivocar-se i fer una recepta "a mitges" si és per la mare sempre és el millor consol... segur que no es farà un fart de riure...davant nostre...jaja.

    Vermells, visca les pífies!, ondia, m'heu fet venir ganes de visitar aquest sopar amb el Josep i la Glòria... suposo que el fet de comptar amb uns comensals tan agraïts ho va facilitar, però pifiar-la quan tens convidats és el pitjor moment...Una abraçada!

    Cristina,ei!!!!, no falla quan surt bé!...jaja.Has de tornar a entrar quan et surti aquest segon i et quedi suau, esponjós i boníssim!...Deu ser cosa del forn i el temps de cocció.Sempre és una murga fins que no hem cremat o deixat cru el primer.A reveure!

    Angels, t'asseguro que són molt temptadores, cal fer-ne forces perquè són un vici d'anar fent..Com pots llegir, deixar-se les coses al forn sembla la pífia més corrent!.Gràcies per deixar el teu comentari-pífia!.El meu mail és rinxol@wanadoo.es gràcies pel teu!

    ResponSuprimeix
  16. Per cert, ja que alguns comenteu pífies de les mares,la meva, fa molts anys, no sé en què devia estar amoïnada però em va posar els canalons directament sobre les estovalles...això sí, davant meu, on tocava, on hauria d'estar el plat que duia a les mans...ja,ja,ja, ens vam fer un fart de riure tots!

    ResponSuprimeix
  17. De pífies tots en fem, la meva especialitat es posa menjar el forn i als fogons fer alguna altre cosa, doncs al forn fins que no surt fum, esta abandonat i es queixa..... ja no ya remei doncs cap a las escombraries, això passa mes d’una vegada.
    Unes tartaletes molt maces i bones.
    Petons

    ResponSuprimeix
  18. Unes tartaletes precioses! una cucada de decoració!
    Una vegada vaig intentar fer un pastís de flam i quan el vaig treure dl forn, era la cosa més dura que havia vist mai, i a més semblava pa de passic!! un desastre. Ho he de tornar intenar!! Molts petonets

    ResponSuprimeix
  19. Ahir a la nit vaig tornar a repetir el pastís i l'Èlia se l'ha emportat a l'escola i diuen que estava molt bo. Vaig posar el forn a 200º i no a 180º i això va fer que se'm cremés per fora i quedés cru per dintre.

    ResponSuprimeix
  20. Unes tartaletes delicioses...
    I de pífies, com tothom, moltes, moltes... La que em fa més gràcia recordar és aquesta: Les meves filles eren petites, potser 3 o 4 anyets, i sempre han sigut molt llepafils per menjar,aquell dia havia fet patates fregides i sabia que no rondinarien gens perquè els encanten, però no, van començar a dir que no en volien, que no eren bones... Les patates eren les de sempre, i al final les vaig tastar: estàven fastigoses; i de seguida em vaig adonar del que havia passat: enlloc de sal hi havia posat sucre!

    ResponSuprimeix
  21. Sión, ja ho veus, oblidar-se del forn sembla ser habitual!Aquestes confessions ens apropen a tots una mica més,oi?Gràcies per col.laborar!.Les tartaletes són molt temptadores!

    Ingrid, amb les cosetes que fan ara per decorar pastissos i postres és fàcil un acabament bonic!.Les pífies amb el forn està claríssim que s'enduen el primer premi!Gràcies pel teu comentari!

    Cristina, ara vaig a veure'l!, estic molt contenta que finalment sortís!, però tú l'has provat???,hauràs de fer-lo més sovint!Un petó.

    Anna,òndia,pobretes criatures...ja,ja,a mi em va passar amb el cafè (sal en comptes de sucre)i no m'extranya ho facin expressament per a provocar vòmits, perquè jo vaig estar a punt!Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  22. Com m'agrada aquesta recepta, precisament aquest cap de setmana tinc un dinar famíliar i com sempre esperen que jo porti les postres, m'acabes de donar una idea. Són molt xules i facils.

    ResponSuprimeix
  23. cuina de l'estany, que contenta estic de veure't per aqui!, gràcies pel comentari,aquestes tartaletes veuràs que són fetes en un moment i fan les delícies dels convidats!. Vaig a visitar-te ara mateix!

    ResponSuprimeix
  24. Ja tens el llibre???
    A mi me'l van replegar l'altre dia però encara no l'he vist!!!

    Una besada!

    ResponSuprimeix
  25. Molt maques les tartaletes!!!!
    No recordo una pífia en concret, però a la meva llarga vida de cuinera n'he fet moltes, moltes...!!!!!

    Petonets

    ResponSuprimeix