Ara és hora de presentar-vos el pastís que vaig fer pel meu aniversari. De fet vaig fer el pa de pessic de xocolata i un postre de formatge que havia vist al blog de la Cristina-Crijoarmael- i que m'havia agradat molt. Ara us presento el pastís i a la propera entrada el postre. Aquesta coca, pa de pessic, coc... o com li volgueu dir és una mena de petit tresor... Així com la coca de iogurt no falla mai i tothom ho diu, aquesta combinació d'ingredients em soluciona una coca de xocolata MOLT esponjosa , suau i gustosa alhora. A la celebració hi havia 6 nens, i aquesta coca NO FALLA! els agrada molt, així que no la vaig disfressar gaire i vaig preferir no farcir-la. Això sí, vaig abocar una cobertura de xocolata boníiiiiissima, que vaig fer per a preparar les tartaletes que la Gemma va dur el dia que va anar a la ràdio i que publicaré més endavant. Mireu si té èxit que quan vull fer la fotografía del tall no hi arribo mai a temps, aquesta vegada només quedava aquest bocinet!Us animo a fer-la perquè us sorprendrà! (Afegeixo la fotografía d'un encàrrec que m'han fet d'un pastís igual, amb la paraula Felicitats feta amb xocolata blanca fosa al microones "tal qual" i posada al decopen).
INGREDIENTS: la mesura és un got d'aigua gros
1 got de llet
1 got de farina
1 got de sucre
1 got d'oli de gira-sol
1 got de PALADÍN (xocolata pols)
1 sobre de llevat
4 ous
*opcional: un rajolí de cointreau, Grand Marnier/nous, panses...
*cobertura: 100 g de nata, 90 de xocolata negra fondant, 10 gr de mel, 35 gr de mantega.
SOM-HI:
Barregem la llet, l'oli, els ous i el sucre a mà o amb la batedora. Mentre ho fem anem afegint el got de paladín fins que agafi un color uniforme.
A part mesclem la farina amb el llevat i ho afegim a la massa passant per un colador fi de malla (tamisar) mentre seguim batent.
Quan la barreja és a punt i tenim el motlle ben untat amb mantega, aboquem la massa i enfornem a 180 º i adalt i abaix uns 45 minuts-(o 60 depenent del forn).
Deixem refredar i preparem la cobertura: bullim la nata(just que arrenqui el bull) i l'aboquem al bol on tenim la xocolata a trocets. Remenem fins que lligui i afegim la mel i la mantega a temperatura ambient.
Deixem que es refredi una mica i l'aboquem sobre la coca deixant que bessi (posem la coca sobre la reixeta del forn i aquesta sobre la plata del forn perque es pugui aprofitar després per alguna altra cosa. Quan hem tirat la xocolata agafem la reixeta i anem rodant per tal que caigui per totes bandes de la coca), sobretot No passem cap estri o espatllariem la cobertura!.Posem a la nevera una bona estona fins que s'endureixi i podem acabar de decorar a gust.(vaig posar ametlla llaminada)
Des d'aquí em puc enmirallar en aquesta xocolata que em diu.... menja'm..menja'm.... aixs, si hi ha alguna cosa que m'encanti dels pastissos de xocolata és la brillantor de les cobertures.
ResponEliminaT'ha quedat sensacional, no m'extranya que no arribéssis a la foto del tall jejej, jo te l'era pres!
Fins aviat! ;)
Una recepta infal.lible? Una recepta de xocolata que mai falla? Un pastís que sempre triomfa? Doncs aquesta me l'apunto (tot i la sorpresa de llegir com a ingredient un got sencer de Paladí, teeeela XDD).
ResponEliminaTé molt bona pinta, i queda apuntada per a la propera ocasió de pastís de xocolata. Qui pot dir que no a una recepta que mai falla? :D
No he fet mai pa de pessic amb xocolata, podria ser el pastís per celebrar l'aniversari de l'Èlia a l'escola!! T'ha quedat una presentació molt maca i una cobertura molt brillant, felicitats!!
ResponEliminaAcabatdefer, tens raó, la cobertura brillant dona una presència al pastís molt bonica, però és que a més a més la coca és MOLT bona!
ResponEliminaStarbase, sí sí!, tot això i amb un gust de xocolata molt bo perquè com ja deus saber el Paladín és molt bo,sincerament...A tothom que li he passat la recepta ha quedat molt satisfet així que no dubtis a fer-la!
Cristina, no?, doncs aquesta no et fallarà!,les meves també l'han dut pels companys i va ser un èxit!
Quina esponjositat té, fa una pinta de desfer-se a la boca.....ummmm
ResponEliminaVeig que vas tenir un feliç dia.
Petonets
un pastís de xocolata sempre triomfa entre els nens i no falla mai!
ResponEliminaI la cobertura de xocolata és super fàcil de fer, oi? La recepta és del Lluís Canal, que colaborava amb el programa de la Mireia Carbó ;)
quina bona pinta!
ResponEliminaes veu flonjo i la xocolata el fa perfecte per als llaminers
salutacions
Doncs si no falla s'haurà de fer.
ResponEliminaMuas!
jjajjajaj te encontré y me quedo por aquí mirando tu blog y deleitándome con este pastel de chocolate.
ResponEliminaBesos.
Que riucraaa...y felicidades, un beso.
ResponEliminaEl chocolate siempre triunfa!!A demas de buenisimo,esa cobertura que le has puesto es maravillosa....tus invitados,disfrutarian a lo grande.
ResponEliminaBesets.
No m’estranya que si hi han nens no en quedi ni les engrunes, amb xocolata èxit assegurat
ResponEliminaPetonets
Nyam...nyam:))
ResponEliminaque esponjós que és aquest pa de pessic i xocolata per dintre, xocolata per fora... que més avui???
menjar-me'l
Un petonet
Felicitats pel teu aniversari! I aquest pastís es veu delicios, segur que provo de fer-lo!
ResponEliminaoh, oh, ohhhhhhhhhhhhhh!!! el coc/pa de pessic m'encanta però aquesta cobertura... he de buscar una ocasió per a fer-la!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Carme, sí noia,sempre està bé celebrar les coses en família!Un petonet!
ResponEliminaGemma, gràcies per fer l'esmena de LLuís Canal, no vaig posar-ho...Sí, és fàcil i queda brillant que és el que buscava, a partir d'ara ja tinc la fórmula de les meves cobertures de xocolata!Gràcies.
Laura, la paraula que defineix aquesta coca és ESPONJOSA, i el millor és que la xoco agrada a llaminers i no tant llaminers (com jo...)A reveure.
Gemma, i tant que la faràs!, i en un ras-ras!
Ernestina,donc jo acabo de passar pel teu!Com sempre dic, que et visitin i comentin és el millor de tenir un blog!benvinguda!
Capisi, moltes gràcies!
Mesilda, doncs moltes gràcies, i sí, de fet va volar...Una abraçada.
Sión, si,si, la xocolata té un nosequè que la fa irresistible...
Neus, hauriem de fer alguna xoco-trobada o semblant...no et sembla?Una abraçada.
Anna, gràcies, si el fas explica com et va!
Dolça, aquesta cobertura a part de fer-se molt ràpid queda boníssima i molt brillant, suposo que la mica de mel hi té a veure!fes-la!!!Una abraçada.
Ostres nena, quina passada, i com brilla! D'això se'n diu un bon pastís, em sembla que me'l faré per al meu aniversari...juntament amb la mousse, és clar!
ResponEliminaÀngels, doncs serà una bona elecció!per a grans i petits!gràcies per estar per aquí!
ResponEliminaApa! com et cuides! quina brillantor! i si només vas poder fer la foto del petit tros es que va desaparèixer ràpidament!!!!
ResponEliminaSilvia, t'asseguro que l'he fet vàries vegades i no hi ha manera de pensar en la foto del tall que ja te l'has cruspit!Una abraçada!
ResponEliminaJa sé que un post es continuació de l'altre... però mirant el teu blog, sembla que a casa vostre, la festa és cada dia... I ho dic per ressaltar el bon rollo que dóna el blog... Felicitats de nou!.
ResponEliminahola Mercè, no tinc ni idea de perquè no em deixa comentar-te el trasto este. Sóc Vicent, ens vam coneixer a la classe de galetes d'en David Lienas. Em sembla un pastís fantàstic. Ma mare sempre ha fet un pa de pessic de xocolata, deliciós, però es més seguint la linea d'un bescuit. L'altre dia, rebuscant entre les receptes de la meva tia en vaig trobar una, similar al pa de pessic de iogurts, però amb iogurts de xocolata. No l'he provat de fer, i ella tampoc, però segur que és boníssim.
ResponEliminaFelicitats atrassades.
Rivard, em fa molta il.lusió que em comentis que transmeto "bon rotllo", per a mi és ESSENCIAL aquest sentiment!gràcies!
ResponEliminaVicent, moltes gràcies per passar-te per aquí, espero que no et decebi aquesta coca, per a mi és fantàstica.Gràcies per felicitar-me!Una abraçada!