Aquesta tardor ens ha donat molts bolets = moltes alegríes!, ja sigui en forma de bolet ja sigui en forma de passeig en família gaudint dels "oooh!", "mira,mira,mira!", "aquest és bo?, ho mirem a la guia?"... de les nenes i nosaltres mateixos. Sigui en forma de veure la il.lusió del meu pare, gran aficionat als bolets de genolls per terra... Fa uns dies vam anar al costat de casa, a collcerola!, i voleu saber una cosa?, en vam trobar molts i molt variats!: camagrocs, fredolics, rovellons, peus de rata, mollerics i dues mates precioses i molt amagades de llanegues... Enguany hem fet truites, quiches, arrossos i carn amb bolets. Després de la primera recepta de carn que ja us vaig presentar, avui us mostro aquesta segona versió, semblant però amb llanegues, sense triturar la salsa i amb un rajolí de xerès. A casa ens vam llepar els dits quan vam acabar el pa...
INGREDIENTS:
Uns 5oo gr de vedella a talls
llanegues,rovellons...
1 raig de xerès
1 fulla de llorer
2 grans d'all
un grapadet petit de julivert picat
un bocí de pebrot vert i de vermell
1 o 2 cebes tendreS
un tomàquet ratllat.
un tomàquet ratllat.
SOM-HI:
-Salpebrem els talls de vedella i els enfarinem lleugerament.
-Passem la carn volta i volta per la paella amb una mica d'oli on hi haurà la fulla de llorer i els 2 grans d'all.Reservem sobre paper absorvent.
-En el mateix oli (treiem l'all i el llorer), fem els bocins petits de pebrot, afegim la ceba ben tallada i quan comença a ser tou afegim el tomàquet.Salem, donem unes voltes i hi posem el rajolí de xerès. Deixem que redueixi i tot seguit hi posem els talls de carn reservats.
-Seguidament hi posem les llanegues, salem, posem el julivert picat, donem una volta i aleshores afegim l'aigua calenta que tot just ha de cobrir la carn.
-Anem remenant i deixem que faci el xup-xup fins que la carn sigui ben tendra.
-Deixem reposar d'un dia per l'altre, si pot ser, i si no el màxim temps possible, ja que amb l'estona que va passant els gustos es van barrejant i potenciant!
Jo em trec el barret devant de tots els q sou capaços de collir bolets....jo no passo dels xampinyons....la resta, ni idea de com es diuen...
ResponEliminapero una carn aixi no la deixaria passar....tant se m'en dona el nom dels bolets!
Un petó,
Jo per fi vaig a aquest cap de setmana a buscar bolets en família! A veure si en trobem uns quants per poder fer aquesta recepta tan bona, em trec el barret! ;)
ResponEliminaPetonets,
Sandra
Yo me lo paso bomba buscando setas,por esta zona son buenisimos,pero este año no ha llovido cuando tocaba y hay muy pocos,disfruta tu que puedes...el guiso esta para mojar pan,la salsita se ve de lujo.
ResponEliminaBesets.
quina pinta mare meva...
ResponEliminaAra que soc lluny de la terra es quan més trobo a faltar aquests menjars tan bons!! Fins ara, aquí lo que he vist son champiñons de llauna...
Paciencia....
Petons!!
No hagués dit mai que a Collcerola es trobessin bolets! A mi també m'agrada anar a buscar bolets, quan era petita hi anava amb el meu avi i el meu pare i recordo l'emoció de trobar-ne. A vegades feia uns crits que tots els boletaires del bosc s'assebentaven que havia trobat un bolet!jiji!!
ResponEliminaQuè bona la carn amb bolets. I aquest suquet ha d'estar boníssim. La meva mare en fa una de força semblant, li preguntaré la recepta.
Molts petonets!
una recete esquisite i a mes con te els se menjas pensas amb lu que has disfrutat cullintes amb le familia i ancara son mes bons
ResponEliminaQuina sort!
ResponEliminaAquets any a sigut super generós amb els bolets.Hem pogut gaudir força.
Boníssima la vedella amb bolets.
Petons.....
I tant que hem gaudit aquest any!! Encara avui n'he collit bastants! :p
ResponEliminaI un plat de vedella amb bolets és un clàssic deliciós!
Petons!
Magnific plat...molt de sabor....
ResponEliminauna abraçada
Què bona la vedella amb bolets!!! i de collita propia! quina sort! ja,ja,ja...
ResponEliminaPetonets
Mercè,
ResponEliminaUn plat que fa diumenge, que et deixa satisfet. Exquisit.
Una abraçada.
Quina meravella els plats amb bolets, i encara fa més il·lusió si els has caçat tu mateix.
ResponEliminaUna abraçada
Uffff... com m'agraden els plats clàssics de carn guisada com aquest que publiques... I això que encara estic tip d'ua cua de bou deliciosa, que he menjat avui per dinar.
ResponEliminaSí senyora, aquesta és una gran temporada de bolets! Nosaltres també n'hem collit més que mai a la vida, i fa tanta il·lusió... que no es pot explicar amb paraules! M'apunto aquesta recepta per a la propera tanda boletaire, t'ha quedat un coloret a la salsa que se me n'hi va el pa...
ResponEliminaLa vedella amb bolets és un clàssic de la cuina catalana que sempre tindrà èxit... una bona llesca de pa i a disfrutar!
ResponEliminaUmmmm,
ResponEliminame encantan los guisos con setas, este tuyo se ve espectacular.
También me agrada tu nuevo avatar, es muy simpático.
Un abrazo.
Sonia, de fet, tots els bolets BONS, són fantàstics per a fer aquest guisadet, però el que té d'especial la llanega és que és molt mucosa i deixa el plat molt lligat i gustós!, moltes gràcies!
ResponEliminaFogons, passeuvos-ho molt bé! i moltes gràcies pel comentari!
Mesilda, guarda per quan en tingueu per aquí!una abraçada.
Claudia, no sé on ets, però sí, hauràs d'esperar, val la pena fer-ho quan puguis tenir-los ben frescos!, espero sigui aviat! moltes gràcies.
Doncs el que dieu, un clàssic de tota la vida que no faltarà mai a taula.
ResponEliminaPetons
El meu home amb un plat d'aquests i una barra de pa, el més feliç del mon.
ResponEliminaMuas!
QUE BONA RECEPTA. UN BESET DE ORQUIDEA59
ResponEliminaEls millors bolets per fer un bon estofat de vedella son les llenegues li donen un gust molt especial
ResponEliminaPetons
Començo a agafar-li el truc al xup-xup. Aquesta foto m'ha fet venir ganes...
ResponEliminaUn petonàs per tots
QUIMA
Una recepta fantàstica i amb un bocinet de pa tot un luxe.
ResponEliminaPetonets
A TOTS:Reañment, és un plat clàssic, com el fricandó, que amb les seves variants, no pot faltar mai al receptari!, ni jo que sóc més aviat de peix em puc resistir a un guisadet així...Si a més a més, com dieu molts, els bolets són de collita pròpia, veritablement encara fa més gràcia, i si a més a més, entre els bolets hi tenim llanegues, crec que hem fet el "complet" per aquest plat en concret. Estic molt "cofoia" del plat i amb els vostres comentaris encara més!gràcies a tots!una abraçada.
ResponEliminaQuina bona pinta Mercè!!!! En prenc nota!!Una abraçada!
ResponEliminaRiquisimoooooo, me quedo a comer, un beso.
ResponEliminaFa molt bona pinta...però potser li treuria el pebrot vermell.
ResponElimina